Revista digital EL SABALLUT

divendres, 9 de juliol del 2010

10J


Aniré al gra: la manifestació de demà dissabte em crea molts dubtes.

Primer de tot no em crec a part dels qui l’han convocat. A la tropa socialista ja li està bé com ha quedat l’estatut i no ho dic jo, ho diu el seu propi cap de files. Segons ell (ell=ZP), l’anomenat estatut ha quedat pràcticament igual de com ja estava. No s’equivoca tant com molts pensen, simplement ha quedat retallat per totes bandes i ‘no ve d’una mica més’. I ja els està bé perquè, també segons ZP, s’ha arribat al màxim d’autogovern possible. Quins nassos que ho digui algú que va guanyar les eleccions gràcies, en part, a la suposada espanya federal! Però, com no, no és més que una pura i simple estratègia que tant a PSOE com a PP els va fantàstic per continuar bipolaritzant el conjunt del panorama polític.

Tampoc em convenç que s’hagi hagut de ‘consensuar’ el lema de la pancarta. Això significa simplement que s’ha hagut de rebaixar les pretensions d’alguns per acontentar a alguns altres... que, com sempre, tenen més interessos estatals que nacionals.

Tinc clar i dono tot el meu suport al que és i en el fons representa la manifestació a la que, per cert i malauradament, no puc assistir (vegeu article anterior), però no tinc tan clar a favor de què, de qui o en contra de què o de qui va. O potser millor dit i simplificant: què es pretén exactament? Ho dic en un sentit pràctic (no ideològic), diguem les coses pel seu nom: la manifestació servirà perquè els ‘jutges’ del Tribunal Constitucional es desdiguin en alguna cosa? La resposta la sap tothom. Servirà perquè algú es prengui de manera mínimament seriosa la modificació de la Constitució? La resposta és la mateixa que en la pregunta anterior. Servirà perquè el PP deixi de tocar allò que no sona als catalans? Resposta: Idem. Amb l’afegit que saben que el seu anticatalanista pesca vots, molts vots, a l’espanya profunda.

Hi ha una dita que diu que ‘no es pot ser a missa i repicant’, extrapolant al que ens ocupa diríem que si s’està dissabte a la manifestació, no es pot estar diumenge davant les pantalles gegants veient la final del mundial de futbol... i en veurem a alguns en els dos llocs. Que m’ho expliquin cantant si volen, que jo no li veig cap lògica.

Com no doncs (i com sempre) tenim ‘l’enemic’ a casa i hem de tenir clar que, si no ens alliberem de la crosta nacionalista espanyola, és a dir, que fins que no assolim la independència i siguem un estat, mai serem respectats ni com a poble, ni com a nació.
.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Justament per tot això que dius hi hem d'anar. Hem d'omplir el carrer d'estelades per a deixar ben clar que aquesta no és una manifestació a favor de l'estatutet, sinó a favor del dret a decidir, de l'Estat propi!

Manel Escribà ha dit...

M'agradaria pensar que no ha estat una 'manifestació més', que servirà per alguna cosa, però malauradament no ho crec així. Mentre tinguem aquests polítics que els resulti tan fructuós no mullar-se clarament, sense donar un bon cop de puny sobre la taula, mentre ‘només’ sigui capaç de fer-ho la societat civil, no aconseguirem res.