Revista digital EL SABALLUT

dimarts, 13 de juliol de 2010

10J (II)


Vull pensar que la manifestació d’aquest passat dissabte va servir per alguna cosa: fer sentir als ‘nostres’ polítics quin és el clam del poble de Catalunya.

Si d’alguna cosa pot haver servit, és per fer adonar a aquella colla que estem farts de falses promeses, de preses de pèl i en definitiva, de les seves mentides. Les mentides de tots els polítics.

Segur que a la Caverna no els importa el més mínim, només estaven pendents del partit de la seva selecció. Una selecció per cert, que va començar jugant amb 5 catalans i va acabar amb 6. Puyol, Piqué, Capdevila, Xavi, Busquets i finalment també Fàbregas. Què seria d’espanya sense Catalunya??? També s’ho poden preguntar en termes futbolístics. Més de la meitat del l’equip espanyol era català (!!!) Però no per això volia que guanyessin. No estaven representant la meva selecció. Perquè ho tenim prohibit. Perquè ells ens ho prohibeixen.

I que no ens surtin amb que no s’ha de barrejar política i futbol, perquè no hi ha res més polititzat que una competició a nivell d’estats. Perquè els primers en dir que no s’ha de barrejar són els primers que veten les nacionalitats, sempre que no sigui la seva, i els primers en celebrar com a qualsevol hooligan la victòria de la seva selecció.

Però com anava dient i reprenent el fil inicial, aproximadament un milió i mig de persones es van donar cita als carrers de Barcelona i alguns encara creuen que és poc, que una quarta part de la població de Catalunya es manifesti, tenint en compte que molts altres, malauradament, no hi vam poder assistir, els sembla poc. Com diu la dita que no hi ha més cec que aquell que no hi vol veure.

Tot i així i havent seguit el programa Àgora de TV3, amb certa desídia perquè ja em veia a venir el to dels convidats, vaig confirmar les meves suposicions. En el terreny polític tot continua igual que el dia 9 de juliol... del 2010 o de l’any que vulgueu.

Malauradament, el terme polític necessita (de fa temps) una nova entrada al diccionari. Podria ser quelcom similar a: personatge que pel be propi procura no mullar-se per res ni ningú.
.

2 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Ja hem vist la resposta unitària de tots els partits: carregar-se la ILP per a organitzar un referèndum per a la independència. Són uns covards i no tenen vergonya.

Manel Escribà ha dit...

Ja vaig avisar que em veia a venir quelcom per l'estil. Malauradament no m'he equivocat.
Tot i així, i perquè m'agrada contrastar la informació, a la web d'ERC hi ha el següent article comentant el tema: http://www.esquerra.cat/actualitat/esquerra-denuncia-que-tant-ciu-com-psc-i-icv-euia-impedeixen-la-tramitacio-del-referendum-