Moltes gràcies al Parc Taulí (Hospital de Sabadell)

Com haureu pogut comprovar els qui seguiu aquest humil bloc, haureu vist que no l’he actualitzar en les tres últimes setmanes, aquest fet es deu a que, per desgràcia, he tingut al meu fill ingressat a l’Hospital de Sabadell, una setmana a la U.C.I. Pediàtrica i una altra a planta de Pediatria.

Des d’aquí vull donar les meves més sinceres gràcies a tot el personal del Parc Taulí pel tracte rebut, tant pel meu fill, com per a nosaltres mateixos (la meva dona i jo).

Ell ha estat tractat magníficament per metges, infermers i auxiliars, li han fet proves per a tot el que ha convingut que, tot i que pot ser molest, són molt necessàries per confirmar les possibles seqüeles o danys que podessin produir-se i nosaltres hem estat informats en tot moment d’una manera clara i concreta.

Així doncs, si per desgràcia heu d’anar a parar a l’Hospital de Sabadell (haver d'anar a qualsevol hospital ha de ser per desgràcia) per algun tema pediàtric, us en dono les millors referències possibles. Podreu estar tranquils, estareu en molt bones mans.

Trucant a les portes de la promoció d'ascens.

Diuen els entesos (no és que jo m'hi inclogui) que ara és el moment de la temporada en el que s'ha de demostrar a on pot estar un equip al tram final de lliga.

Si això és així, el C.E. Sabadell te aspiracions de fer la promoció d'ascens a Segona Divisió A.

Tot i començar la segona volta de manera dubitativa amb un empat amb regust agre a Eivissa i l'enèsim empat a la Nova Creu Alta, aquest davant el Badalona, s'ha de dir que el derbi davant el Terrassa pot haver marcat un abans i un després en aquest equip. Victòria amb remuntada al camp de l'etern rival (1-3), victòria també amb remuntada i diria que quasi èpica inclosa, davant el Gavà (5-2) i tercera victòria consecutiva, amb la tercera remuntada consecutiva, davant el València Mestalla (1-2), aquesta al minut 94.

Uns ingredients que fan que l'equip de Ramon Moya comenci a creure en les seves possibilitats i tanmateix que farà que no doni per perdut cap partit en tot el que resta de temporada.

Val a dir, a més, que tot mirant el calendari i veient els enfrontaments entre rivals directes, no és descabellat veure a l'equip arlequinat dins les quatre primeres places en dues o tres jornades.

Caldrà veure qui aguanta millor la pressió en aquest segon tram de lliga.

Necessitat o ganes de marejar la perdiu?

Em dóna la sensació que hi ha gent que fa alguna cosa ben bé perquè no sigui dit que no fan res.

En aquesta tessitura hi inclouria al departament d'educació de la Generalitat i concretant una mica més, si hem de posar noms i cognoms, al Conseller, n'Ernest Maragall, més conegut en alguns cercles com 'el tete'.

Resulta que pel curs escolar vinent volen fer un nou calendari, començant una setmana abans (enlloc del dia 14 de setembre, començar el dia 7) i per contrapartida fer una setmana de festa al mes de febrer.

No sé si aquesta mesura s'ha consultat al professorat i a les a.m.p.a., que en són els principals afectats, però en principi sembla feta simplement per això, que no es pugui dir que no es fa res.

.

De què serveix començar una setmana abans un curs, tenint en compte a més que el divendres d'aquella setmana és la Diada Nacional i per tant festa? amb la qual cosa els nens estaran a l'escola quatre dies abans. A més, a Sabadell per posar un exemple que no serà l'únic, el dia 7 de setembre és festa major, amb la qual cosa ja no estem parlant de quatre dies, sinó de tres.

Per contra partida, com ja he exposat, els donaran festa a mitjans de febrer, que vindria a ser la 'setmana blanca' que es fa a França. Per aquesta banda, doncs, es perden cinc dies.

Primer en guanyem quatre (tres en cas de les poblacions en les que pot caure per aquelles dates la festa major -que no són poques-) i per compensar, en perdem cinc... no li veig la gràcia al canvi, sincerament.

Problemes pels mestres: és de suposar que s'ha de preparar el curs, cosa que encara que es pugui tenir per mà, de ben segur que és necessari fer certes correccions a l'últim moment, tot i que la idea del departament d'ensenyament és que es deixi tot apunt al mes de juny... algú ha consultat al professorat si això és viable?

Problemes pels pares: parlaré bàsicament pels qui tenen els nens encara petits, d'aquells que han d'estar acompanyats, ja sigui pels propis pares, avis, cangurs o altres. Posem que d'entre els 3 i els 11-12 anys. Aquests, segurament els és el mateix problema tenir als nens a casa a principis de setembre que a mig febrer, o possiblement encara pitjor. Els que tinguin germans més grans, per exemple, sempre hi poden donar un cop de mà, si és a principis de mes i encara no han començat l'institut, cosa que és una incògnita si al febrer estarà en la mateixa situació... segurament no, ja que tocaria fer colzes.

Per últim, no em voldria oblidar dels clàssics exàmens de recuperació, coneguts com els de setembre. S'hauran de fer a l'agost?

Desconec quins són els inconvenients actuals, excepte els ja anomenats lògicament, però com a mínim, segur que ja estan assumits per tothom, pel que tothom ja s'hi ha amollat com ha pogut els horaris i les agendes. De veritat que és necessari tornar a començar a mastegar el mateix tema altra vegada?

.

Tot plegat em sembla que simplement són ganes de marejar la perdiu i perquè no sigui dit que no es fa res.

Amb l'exemple per davant

Diuen les enquestes de carrer que s'estan fent als EE.UU., en la seva majoria la gent no creu que hagi arribat el tan esperat canvi a Washington.

Potser sí que es pensaven que tot canviaria de la nit al dia... no crec que la cosa vagi així tampoc, és lògic que tot comporti el seu temps, sobretot els canvis a aquests nivells. Jo de moment m'he quedat amb un parell d'apunts:

Primer: Ho va dir durant la campanya i va ser el primer que va signar com a president. Guantanamo s'ha de tancar en un període d'un any.

Segon: Prohibeix sous superiors a 500.000 euros a qualsevol persona que treballi o estigui associada a una empresa que rebi ajudes públiques.

El primer punt ja ens indica cap a on vol portar la situació internacional i tanmateix serveix per exemplificar que ha complert amb quelcom que ja fa temps es demanava -perquè no es pot parlar d'exigir quan és en relació als EE.UU.- al que se suposa que és el país de la llibertat i de les oportunitats.

El segon és un punt que també te dues lectures, la més evident és que l'economia no està per aquestes festes així de clar i català i la segona, crec que també prou clara és que s'ha de donar exemple (No com aquí, que es demana austeritat i en canvi el propi govern augmenta el preu del bitllet de tren un 7%). Tot i així i parlant d'empreses que reben ajudes públiques, em continua semblant una quantitat escandalosa.

Frase cèlebre

La vida d'un home és interessant principalment si ha fracassat. Això és senyal que va intentar superar-se.

.

Georges Clemenceau. Metge, periodista i polític. (Mouilleron-en-Pareds, 28 de setembre de 1841 - París, 24 de novembre de 1929).

És Oriol Junqueras el millor candidat per ERC?

Aquesta setmana passada E.R.C. va presentar com a candidat a les eleccions europees a l'independent Oriol Junqueras.

Estem parlant d'un llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic.

Tanmateix és un dels promotors de la plataforma Sobirania i Progrés.

Ha escrit (i se li han publicat) varis llibres com per exemple: "Els catalans i Cuba", "La presó model de Barcelona", "La batalla de l'Ebre", "Manel Girona", el "Banc de Barcelona", el "Canal d'Urgell", entre d'altres. També ha estat assessor i guionista en varis documentals de televisió, sense oblidar que ha estat col·laborador de varis programes radiofònics i televisius. És majoritàriament conegut per aquesta última vessant.

No oblidaré tampoc que, tot i ser independent, també és regidor a l'ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

Es pot dir doncs que és una persona que entra dins el perfil de candidat mediàtic.

Sota el meu punt de vista és una persona que defensa el que creu i te el que fa falta per defensar-ho, a més de ser un sobiranista i progressista (joc fàcil de paraules, ho reconec) convençut.

Possiblement el que l'ha portat directament a encapçalar aquesta candidatura, pel que és més fàcil de reconèixer, el fet de ser mediàtic, pot ser precisament el seu taló d'Aquil·les. D'aquí l'interrogant al final de la frase del títol.

Crec que seria del tot injust banalitzar per les seves col·laboracions televisives i radiofòniques, ja que val a dir que han estat sempre a nivell històric i econòmic, no estem parlant d'un comentarista de cap programa dels que es fan dir rosa (quan volen dir groc).

També ha aixecat força polseguera que sigui algú no militant al partit qui estigui de número u a les llistes, fet que a mi personalment no em molesta el més mínim. Prefereixo a algú que no sigui militant, però sigui una persona preparada, abans que un militant que no ho estigui. No dic amb això que no hi hagi persones preparades a E.R.C., que tot es pot mal interpretar, però val a dir que la política no deixa de ser un joc d'equip i el candidat, tot i ser la punta de llança, no deixa de ser un dels jugadors d'aquesta partida.