Revista digital EL SABALLUT

dijous, 5 de febrer de 2009

Necessitat o ganes de marejar la perdiu?



Em dóna la sensació que hi ha gent que fa alguna cosa ben bé perquè no sigui dit que no fan res.
En aquesta tessitura hi inclouria al departament d'educació de la Generalitat i concretant una mica més, si hem de posar noms i cognoms, al Conseller, n'Ernest Maragall, més conegut en alguns cercles com 'el tete'.
Resulta que pel curs escolar vinent volen fer un nou calendari, començant una setmana abans (enlloc del dia 14 de setembre, començar el dia 7) i per contrapartida fer una setmana de festa al mes de febrer.
No sé si aquesta mesura s'ha consultat al professorat i a les a.m.p.a., que en són els principals afectats, però en principi sembla feta simplement per això, que no es pugui dir que no es fa res.
.
De què serveix començar una setmana abans un curs, tenint en compte a més que el divendres d'aquella setmana és la Diada Nacional i per tant festa? amb la qual cosa els nens estaran a l'escola quatre dies abans. A més, a Sabadell per posar un exemple que no serà l'únic, el dia 7 de setembre és festa major, amb la qual cosa ja no estem parlant de quatre dies, sinó de tres.
Per contra partida, com ja he exposat, els donaran festa a mitjans de febrer, que vindria a ser la 'setmana blanca' que es fa a França. Per aquesta banda, doncs, es perden cinc dies.
Primer en guanyem quatre (tres en cas de les poblacions en les que pot caure per aquelles dates la festa major -que no són poques-) i per compensar, en perdem cinc... no li veig la gràcia al canvi, sincerament.
Problemes pels mestres: és de suposar que s'ha de preparar el curs, cosa que encara que es pugui tenir per mà, de ben segur que és necessari fer certes correccions a l'últim moment, tot i que la idea del departament d'ensenyament és que es deixi tot apunt al mes de juny... algú ha consultat al professorat si això és viable?
Problemes pels pares: parlaré bàsicament pels qui tenen els nens encara petits, d'aquells que han d'estar acompanyats, ja sigui pels propis pares, avis, cangurs o altres. Posem que d'entre els 3 i els 11-12 anys. Aquests, segurament els és el mateix problema tenir als nens a casa a principis de setembre que a mig febrer, o possiblement encara pitjor. Els que tinguin germans més grans, per exemple, sempre hi poden donar un cop de mà, si és a principis de mes i encara no han començat l'institut, cosa que és una incògnita si al febrer estarà en la mateixa situació... segurament no, ja que tocaria fer colzes.
Per últim, no em voldria oblidar dels clàssics exàmens de recuperació, coneguts com els de setembre. S'hauran de fer a l'agost?
Desconec quins són els inconvenients actuals, excepte els ja anomenats lògicament, però com a mínim, segur que ja estan assumits per tothom, pel que tothom ja s'hi ha amollat com ha pogut els horaris i les agendes. De veritat que és necessari tornar a començar a mastegar el mateix tema altra vegada?
.
Tot plegat em sembla que simplement són ganes de marejar la perdiu i perquè no sigui dit que no es fa res.

1 comentari:

Adrià Izard ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.