Revista digital EL SABALLUT

dimecres, 17 de desembre del 2008

No a les 65 hores


Sembla que la lògica s'ha imposat (per una vegada i que no valgui com a precedent).
.
El Parlament Europeu ha rebutjat les 65 hores de treball setmanal.
.
I és que s'ha d'actuar per pura lògica, les coses no són tant difícils, simplement sembla que hi ha qui te ganes de complicar-se la vida. Possiblement qui va fer la proposta és algú que amb prou feines treballa 65 hores al mes. Perquè sinó, no entenc qui ha estat l'il·luminat que pot pensar semblant animalada.
.
Com deia, fem servir la lògica: si treballéssim 65 hores, no tindríem temps lliure i per estar amb la família. Això, en la majoria de casos, vol dir sortir a voltar. En el sentit més ampli de la paraula. Anar a passejar i anar a fer una beguda en un bar, anar un dia d'excursió a un poble i, de nou, gastar diners en el dinar i comprar algun record... en fi i resumint l'exemple: dinamitzar l'economia, que és precisament el que convé en moments de crisi.
.
A més, si sabem que hi ha crisi i que cada dia hi ha més aturats, com caram hem de treballar més hores? No és de simple lògica pensar que hi haurà més aturats?
.
Resumint els comptes, crec que al Parlament Europeu hi ha molta gent que viu massa lluny de casa i en conseqüència, massa lluny de la realitat del poble.
.
Siguem racionals, si us plau.
.

4 comentaris:

Albert ha dit...

estava clar que era inpensable que és pogues arpovar , el preocupant és que algú tingues la idea de presentar això...i vajanades com aquestes, potser algun cop s'aprovaràn...ay quina por......

Manel Escribà ha dit...

Com se sol dir 'no hi ha res impossible', però una mesura com aquesta comportaria més atur, que comportaria menys despesa i això afectaria als comerços en general que al no facturar, haurien de reduir llocs de treball comportant més despesa... i no cal dir que agreujaria la diferència entre classes socials, rics i pobres.

Anònim ha dit...

Personalment, això de les 65 Hores ni tant sols m’ho he cregut. A veure, 65h entre 5 dies laborals son 13 hores diàries. Posem que parem una hora per dinar... això vol dir entrar a les 9 del matí i sortir a les 23:00 hores. Imaginem-nos sortir de casa a les 8:00 i tornar a les 24:00 preparar el sopar i amb sort a la 1:00 al llit per llevar-nos cap a les 7.

O bé, 65 hores entre 6 dies laborals, i quedar-nos amb quasi 11 hores diàries. Algú es creu que es pugui aprovar una cosa semblant? Jo no. Jo crec que ha estat una jugada per, primer cop, fer veure a l’opinió pública al parlament UE es discuteixen coses importants i que ens afecten. Al mateix temps, posar-se una bona medalla a davant de tots els ciutadans de la UE.

Si realment hi hagués un interès en treballar més hores, començarien proposant una normativa “flexible” en la que cada país fixés el seu màxim o bé ho farien de forma escalonada, p.e. proposant 50 hores. Apart, això és una mesura contraria a les que es prenen en temps de crisis, com ara en el que l’atur creix.

Per mi el que han fet és proposar un perill per després ser-ne els salvadors. Gràcies.

Manel Escribà ha dit...

Benvolgut Tresinores,
a aquestes alçades de la vida i havent vist el que veiem un dia sí i un altre també, la teva teoria no la descarto...

Salut i gràcies a tu per la visita!