Eleccions al Parlament de Catalunya (VI)

Els he deixat els últims, perquè és el que toca... i encara sort que els afegeixo.

Ciutadans

Vergonya els hauria d’inscriure el nom del partit en català quan defensen tot el contrari. Tot i que és ben cert que l’adjectiu ‘vergonya’ no va massa (per no dir gens) associat a la política.

He d’apuntar no em crec al seu cap de llista, Albert Rivera. No el veig que estigui convençut del seu discurs. Tot i que com diu la dita: ‘qui va amb un boig, al cap de l’any en són dos’, em dóna la sensació de que està allà perquè aquesta gent són qui li van donar la possibilitat d’accedir a un escó del Parlament. Com aquell qui va trucant a totes les portes demanant d’entrar, li tanquen totes als morros i acaba entrant allà on sigui i a més, emprenyat de mala manera.

Sincerament espero que aquesta vegada no aconsegueixin representació, tot i que he de reconèixer que gairebé em vaig alegrar quan vaig saber que es presentaven. Directament suposava un descens en el nombre de vots en favor del PP i, com és sabut, en la divisió està la victòria.
.