Avui li toca el torn a Iniciativa. Em recorden una mica als gals d’Astèrix i Obèlix, que són pocs però van aguantant.
ICV
Iniciativa han passat en pocs anys de ser els ex-comunistes que fan com por, a ser aquella mena de hippies que, si més no, fan gràcia.
Són, o han estat, el tercer en discòrdia del Tripartit i m’ha donat la sensació que mai s’han sentit ubicats allà on ells voldrien haver estat. Diuen que per formar part d’aquest segon Tripartit van exigir portar el comandament d’Interior i la veritat és que en les poques ocasions que han hagut d’intervenir no se n’han sortit massa bé. L’última en el dia de la vaga general. Segons sembla, en Joan Saura va estar desaparegut durant aquella jornada. Possiblement no s’esperaven haver de manegar quelcom d’aquest estil, i de fet, no era una vaga que anés obertament contra el govern de la Generalitat, que no hi te ni veu ni vot en els mesures que va prendre ZP i molt probablement –per no dir que segur- hi estaven a favor.
És el problema de les aliances: t’has de ‘menjar’ allò que no t’agrada si has signat un acord per poder incloure en el pla de Govern allò que t’interessa.
Com passa a Esquerra, encara tenen al capdavant a un fòssil (amb perdó de l’expressió). Algú que ja no hi pinta res. Joan Saura ja no mana a ICV, tot i que mantingui el seu escó al Parlament.
El seu programa es segueix basant en les polítiques d’esquerres i ecologistes, lògicament, però m’hi inclouen un punt que m’agrada i s’escapa d’aquests paràmetres: defensen el federalisme i fins i tot el dret a decidir del poble català. Només falta que no facin com els seus ‘parents’ més propers, els socialistes, que a l’hora de la veritat, res de res.
De moment tenen el benefici del dubte, sobretot tenint en compte que els diputats a les Corts de Madrid han tingut el coratge de votar diferent que els seus companys espanyols, fet impensable entre els socialistes. En aquest sentit, no confondre socialistes amb eco-socialistes.
En aquest sentit, la seva forquilla d’intenció de vot s’hi pot incloure votants socialistes, republicans i fins i tot independentistes, per tant, a això també hi ‘juguen’.
Tot i així, crec que seran dels més marginats en la propera legislatura.
Si tenim en compte que mai de la vida poden aliar-se amb CiU i els socialistes del PSOE, amb Montilla al capdavant, diuen que no volen més tripartit, ho tenen força magre. Tot i que tenint en compte que aquests últims estarien obligats a pactar amb ells per intentar arribar a sumar el mínim necessari per poder governar (perquè ni en broma tindran majoria), no fa falta remenar-ho massa perquè, a dia d’avui, qui es creu el que pugui arribar a dir el PSOE?
.
ICV
Iniciativa han passat en pocs anys de ser els ex-comunistes que fan com por, a ser aquella mena de hippies que, si més no, fan gràcia.
Són, o han estat, el tercer en discòrdia del Tripartit i m’ha donat la sensació que mai s’han sentit ubicats allà on ells voldrien haver estat. Diuen que per formar part d’aquest segon Tripartit van exigir portar el comandament d’Interior i la veritat és que en les poques ocasions que han hagut d’intervenir no se n’han sortit massa bé. L’última en el dia de la vaga general. Segons sembla, en Joan Saura va estar desaparegut durant aquella jornada. Possiblement no s’esperaven haver de manegar quelcom d’aquest estil, i de fet, no era una vaga que anés obertament contra el govern de la Generalitat, que no hi te ni veu ni vot en els mesures que va prendre ZP i molt probablement –per no dir que segur- hi estaven a favor.
És el problema de les aliances: t’has de ‘menjar’ allò que no t’agrada si has signat un acord per poder incloure en el pla de Govern allò que t’interessa.
Com passa a Esquerra, encara tenen al capdavant a un fòssil (amb perdó de l’expressió). Algú que ja no hi pinta res. Joan Saura ja no mana a ICV, tot i que mantingui el seu escó al Parlament.
El seu programa es segueix basant en les polítiques d’esquerres i ecologistes, lògicament, però m’hi inclouen un punt que m’agrada i s’escapa d’aquests paràmetres: defensen el federalisme i fins i tot el dret a decidir del poble català. Només falta que no facin com els seus ‘parents’ més propers, els socialistes, que a l’hora de la veritat, res de res.
De moment tenen el benefici del dubte, sobretot tenint en compte que els diputats a les Corts de Madrid han tingut el coratge de votar diferent que els seus companys espanyols, fet impensable entre els socialistes. En aquest sentit, no confondre socialistes amb eco-socialistes.
En aquest sentit, la seva forquilla d’intenció de vot s’hi pot incloure votants socialistes, republicans i fins i tot independentistes, per tant, a això també hi ‘juguen’.
Tot i així, crec que seran dels més marginats en la propera legislatura.
Si tenim en compte que mai de la vida poden aliar-se amb CiU i els socialistes del PSOE, amb Montilla al capdavant, diuen que no volen més tripartit, ho tenen força magre. Tot i que tenint en compte que aquests últims estarien obligats a pactar amb ells per intentar arribar a sumar el mínim necessari per poder governar (perquè ni en broma tindran majoria), no fa falta remenar-ho massa perquè, a dia d’avui, qui es creu el que pugui arribar a dir el PSOE?
.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada