Eleccions al Parlament de Catalunya (IV)

Li toca el torn als del PP... quina mandra.

PP

Parlar del PP és parlar d’aquell qui sistemàticament va en contra d’allò que no és espanyol i espanyolista.
Arriben a fer diferències entre patriotisme (espanyol) i nacionalisme (basc, català...). Evidentment, per ells, el primer és bo mentre que el segon és nefast. El que us dic: pel simple fet perquè no és espanyol i espanyolista.
El perquè d’aquest sistema és evident: dóna vots a la caverna, a l’espanya profunda, a aquella que es pensen que són millors perquè parlen castellà i que tot el demés són dialectes de encara no se sap quina llengua.
Parlen de llibertat quan volen imposar, en territori català, la llengua castellana i avolir la pròpia del país. Parlen de que a Catalunya un nen/a no sap desenvolupar-se en la seva llengua i ho fan perquè la majoria de gent de l’estat espanyol no sap la realitat del nostre país, amb això juguen i és d’aquí d’on treuen els vots.
És així de trist, però així de cert.
No sé el seu programa electoral i, sincerament, ni el vull saber, perquè amb tot el que ja he exposat, no fa falta llegir res més d'ells i tampoc els donaré el gust de fer una sola entrada al seu web.
Només em sap greu que altres catalans, botiflers, siguin capaços d’apuntar-se a aquest partit, sabent que només busca fer mal a les minories (ètniques, si voleu), en aquest cas als catalans, per obtenir-ne un benefici de cara als majoritaris.
Sabeu com en diuen d’això, oi?

.