Revista digital EL SABALLUT

dijous, 19 de novembre del 2009

Feia falta tant de temps?


Sembla que els símbols feixistes (o franquistes, si ho preferiu) van caient. Almenys això asseguren que faran.
.
Alguns parlen de que han calgut dos anys després del nomenament de Chacón com a ministre de defensa per a treure’ls, com si fins al moment no hi hagués hagut cap altre persona que se’n podés fer responsable i que tingués el valor de fer-los retirar.
.
Demà farà 34 anys que el dictador va morir i poc a poc va anar entrant la democràcia. 34 anys, que es diu de pressa. En tot aquest temps ningú ha estat capaç d’eliminar aquesta simbologia que va fer morir a molta gent, que va obligar a exiliar-se a milers de famílies senceres que mai tornaran als seus orígens.
.
Alguns donen per entès que en l’època d’Aznar això ja els hi estava bé, jo mateix m’hi compto entre aquests, perquè sempre han escombrat en aquella direcció, de fet només cal veure que el fundador del partit ja era ministre durant la dictadura, pel que no s’hi comptava que fessin passos per retirar els seus recordats ‘bons temps’.
.
Tanmateix alguns encara aprofiten l’excusa de la crisi per apuntar que ‘ara no és el moment, ja que hi ha altres prioritats més urgents’. Potser sí, tot i que no recordo haver-los vist fent cua quan això era xauxa i tanmateix encara es podria fer entrar les obres en el famós PlanE. Apa-li ZP, a reactivar l’economia a base de carregar-se els símbols (que en diuen) pre-constitucionals.
.
Retornant però al l’inici, abans de tot això, hi va haver un altre ministre de defensa socialista. Un que de fet era més conegut per tocar el piano que per altres temes. Efectivament, Narcís Serra, que va arribar a ser vicepresident del govern i tot! Qui li havia de dir!
.
Els meus dubtes doncs, es centren en entendre perquè ha fet falta tant de temps per decidir-se a esborrar els records a totes hores del que va ser el franquisme. Perquè, si tots som tant demòcrates, ha fet falta 34 anys per aparcar aquests records de la guerra civil i la dictadura i deixar-los exclusivament als llibres d’història?
.

3 comentaris:

Marc Serrano i Òssul ha dit...

La resposta al que planteges és trista però clara: sí, calia tant temps. I encara en caldrà més. Molt més.

Manel Escribà ha dit...

Benvolgut Marc,
així doncs la pregunta és més complexa: no som (són) tan demòcrates com ens pensem (es pensen) o simplement és que encara hi ha por a un enèsim alçament militar?

Marc Serrano i Òssul ha dit...

Crec que el fet que hi hagués transició --no trencament com a Alemanya o a Itàlia-- implica que alguns elements del règim anterior encara són, si bé implícitament, vigents perquè ningú no s'ha encarregat de negar-los oficialment.

Els símbols no són només símbols: representen alguna cosa. I és impensable que el que passa aquí ocorri en altres llocs de l'Europa exfeixista: http://ossul.blogspot.com/2009/09/aquest-bloc-i-jo-mateix-al-diari-avui.html. Salut.