'Nova' frase cèlebre

En literatura no hi ha temes bons ni temes dolents, hi ha només temes bé o mal tractats.

.

Julio Cortázar (1914 - 1984).

Ningú està per damunt la llei

No és gens gratificant veure com uns Mossos d'Esquadra són condemnats per apallissar a un detingut i que a més, aquesta pallissa li propinessin a la mateixa comissaria. El que sí ho és, és veure que no hi ha ningú que estigui per damunt de la llei. Ni qui la fa, ni qui l'ha d'aplicar.

.

Segur que es rebran moltes crítiques -sobretot de fora de Catalunya- per aquests fets, però de ben segur que no a tot arreu s'han pres les mesures per destapar aquest escàndol, que ho és.

.

Mentre aquí s'ha fet el possible perquè no es torni a repetir, a d'altres llocs i en altres cossos de seguretat, es dediquen a tapar-se les vergonyes els uns als altres. Perquè no ens enganyem, ja se sap que a tot arreu tenen bec les oques.

Frase cèlebre per avui, dia contra la violència de gènere

No deixes que mori el sol sense que hagin mort els teus rancors.

Mahatma Gandhi (Índia 1869 - 1948).

Dia internacional contra la violència de gènere

.

Avui, 25 de novembre, és el dia internacional contra la violència de gènere. O el que és el mateix, la violència masclista.

.

Tant de bo arribi el dia en el que no s'hagin de celebrar diades d'aquest tipus, voldrà dir que s'ha acabat amb una xacra que no sembla acord amb els temps que corren, amb el segle XXI. Però malauradament hi ha molts llocs al planeta on aquest tipus de violència és el pa de cada dia, el més normal del món i estem molt lluny d'eradicar-ho. I no cal anar massa lluny per certificar aquest fet, encara recordo una víctima a la meva ciutat, a Sabadell, fa uns pocs mesos.
.

Sóc contrari a qualsevol tipus de violència i encara menys entenc que un home pugui maltractar, ja sigui de manera física o psicològica, a qui diu estimar. Possiblement l'error sigui meu, ja que precisament els maltractadors confonen estimar amb posseir.

.

Frase cèlebre per avui.

Va ser a Espanya on la meva generació va aprendre que un pot tenir raó i ser derrotat, que la força pot destruir l'ànima, i que de vegades el coratge no obté recompensa (relatiu a la guerra civil espanyol).

Albert Camus Premi Nobel de literatura de 1957. (7 de novembre de 1913 - 4 de gener de 1960).

Volem l'estació CREU ALTA!

Al barri de la Creu Alta hi estan construint una de les estacions del nou metro del Vallès. Fins aquí tot normal tenint en compte la situació del barri i el número d'habitants del mateix. El problema rau a partir del moment de donar-li el nom a l'estació. Què seria el més lògic? Sota el meu punt de vista, ja que parlem del barri de la Creu Alta seria que aquesta estació es digués Creu Alta.

Doncs no. La Generalitat decideix que el nom de l'estació ha de ser Eix Macià. Perquè? doncs perquè hi ha aquesta avinguda a dues cantonades de l'estació, que per concretar encara més es situarà al carrer Pi i Margall, just al costat de la Plaça de la Creu Alta. D'acord en que és la via propera més transitada (en cotxe a diari i a peu els caps de setmana), però això no eximeix que un barri amb la solera de la Creu Alta es mereixi tenir l'estació amb el seu nom... o millor dit: és l'estació la que hauria de tenir l'honor de portar el nom del barri.

L'associació de veïns ja ha manifestat el desig que així sigui, tot i que no s'està aconseguint el suport de l'ajuntament que ha optat per rentar-se'n les mans. Aquí us adjunto un correu electrònic que m'ha arribat:

L’Associació de Veïns de la Creu Alta mostra el seu desacord en la denominació de la futura estació del carrer Pi i Margall, prevista per la Generalitat de Catalunya, com a EIX MACIÀ.

Entenem que per la seva ubicació en ple centre de la Creu Alta, un barri carregat d’història, la denominació de l’estació ha de ser CREU ALTA.

El mes de Juny, l’associació va enviar instàncies a la Presidència de l’Ajuntament de Sabadell i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, demanant que la nova estació tingui la denominació de CREU ALTA, ja que en l’actualitat, la documentació informativa de la Generalitat, l’estació es dirà EIX MACIÀ, mentre que la que genera l’Ajuntament es diria CREU ALTA-EIX MACIÀ.

A la Comissió de Seguiment de les Obres, vàrem demanar informació i els representants de la Generalitat ens van respondre que era un tema que havien traspassat al Departament de Nomenclàtor de la Generalitat de Catalunya.

En quant a l’Ajuntament de Sabadell se’ns ha dit que no era de la seva competència. És competència exclusiva de la Generalitat. De tota manera, ens agradaria veure que l’Ajuntament de Sabadell ens fa costat.

Per tot això i per evitar trobar-nos en situació de fets consumats, l’Associació de Veïns de la Creu Alta no pararà fins aconseguir que l’estació del nostre barri es digui CREU ALTA.

També, demanem a tothom que ens ajudi a divulgar aquesta campanya, que no va contra ningú i només té un objectiu.... que l’estació de la Creu Alta es digui pel seu nom, CREU ALTA.

Primera victòria de la història al Narcís Sala

M'haureu de permetre que aquest article l'inclogui, entre d'altres, amb l'etiqueta de 'Història'.

Per primera vegada i van unes quantes, el Centre d'Esports Sabadell va derrotar a la U.E. Sant Andreu al Narcís Sala.

Un partit televisat pel Canal 33, en aquest horari tan poc habitual pel futbol estatal, que precisament també va inaugurar el Sabadell, jugant també com ha visitant, en aquell cas al Camp d'Esports de Lleida.

Si tenim en compte com hem anat en els partits televisats, la tònica (el míster, Ramon Moya, parlaria de dinàmica) és clarament a l'alça. Primer partit: derrota a Gavà 2-0, segon partit: empat sense gols a Lleida i tercer: victòria a domicili 1-2.

Sembla que aquest Sabadell es fa fort en les situacions més adverses, si precisament en el doble desplaçament a Oriola i Lleida, en dues setmanes consecutives, es van jugar dos dels millors partits de la temporada, pel que fa al seriós plantejament defensiu i sortint a les contres, en aquest cas es gairebé calcat. Un equip de circumstàncies, amb només tres jugadors a la banqueta, un d'ells el porter reserva, sense cap dels dos laterals, un centre del camp inèdit... i a sobre, davant d'un rival que es troba entre els quatre primer classificats. Sembla mentida que, havent perduts punts els punts que s'han perdut i només estem a 3 de les places de promoció d'ascens.

El resum del partit doncs és clar. Un Sabadell molt ben replegat sortint a les contres va saber aprofitar perfectament les poques ocasions que va tenir, llegint les jugades d'estratègia a pilota aturada i sense ensorrar-se en els moments claus del partit (empat del Sant Andreu i expulsió d'en Jaume). A veure si aquest diumenge pel matí, davant l'Atlètic Balears, continua la rauxa.

Televisió als camps de futbol: pa per avui i gana per demà

Porto molt de temps dient aquesta frase: la televisió als camps de futbol són pa per avui i gana per demà.

.

Doncs bé, aquest demà ja ha arribat.

.

Si mirem la parrilla televisiva d'abans d'ahir, ens trobem que TV3 va retransmetre els partits de copa del rei de l'Espanyol i Barcelona, la Sexta -a part del propi Barcelona- uns quants més i per acabar-ho d'adobar, a La 2 es podia veure el Tottenham-Liverpool de la Carling Cup anglesa.

.

Sense cap mena de dubtes un excés de futbol televisat i per uns partits que no tenen una especial rellevància ni interès general.

.

Ara fa dies que sentim a clubs com el totpoderós Futbol Club Barcelona queixant-se de la falta d'assistència de públic a l'estadi, però que s'esperen? un partit contra un rival de 2a. divisió B, en un dia de pluja, a partir de les deu de la nit, que significa acabar a les dotze i, per tant, arribar a casa als voltants de dos quarts d'una, això anant bé i, a sobre, televisat.

.

Amb aquest panorama, qui espera una entrada a l'estadi mínimament decent?

.

Per la resta de partits de l'any, no tantsols de la lliga, sinó també els de copa, hi ha la possibilitat de veure'ls absolutament tots per televisió, ja sigui en obert o per ppv. Aquest és el gran mal del futbol d'avui dia. Les penyes dels propis equips de futbol tendeixen cada vegada més a reunir-se a les seves seu socials per veure, en bona concòrdia i total armonia, els partits del seu equip. Quines ganes hi ha de desplaçar-se des de les comarques de Tarragona, Girona o Lleida -amb les seves conseqüents hores de trajecte- per veure un partit un dissabte a la nit si aquest el fan televisat? I encara que sigui un diumenge a les cinc de la tarda, horari ara ja poc habitual per alguns, si el partit en qüestió no és realment interessant, no val la paga.

.

Alguns s'han volgut omplir les butxaques amb els diners de la televisió, però sense la visió de futur que això, ara ja, comporta.

.

Malauradament, aquest excés futbolístic per les televisions també afecta als clubs més modestos, com als del 2a. divisió B, com al meu Sabadell. Ens fan jugar dissabte a 2/4 d'una del migdia. Horari de futbol base, amb tots els respectes pel futbol base, però això és indigne i resta parròquia als estadis, ja que no cal recordar que hi ha molta gent que els dissabtes i sobretot pels matins, treballa.

.

En aquest cas podem parlar de nul·la sensibilitat per part dels qui manen a TV3 'la nostra'(???), que es posa de genolls davant el F.C. Barcelona i obliga a fer el mateix, davant seu, als clubs modestos.

Descansa en pau, Joan

Avui, malauradament, em toca acomiadar-me d'un amic. Crec que ens vam guanyar poder-nos anomenar l'un a l'altre d'aquesta manera.

Ens ha deixat en Joan Barberan, tot un personatge a la ciutat de Sabadell, fou jugador i posteriorment president de l'Handbol Sabadell i en varies etapes, ara mateix ho era, directiu del Centre d'Esports Sabadell.

Avui per la ràdio han parlat sobre ell gent de la que se'n diu important, com el propi president del C.E. Sabadell i el regidor d'esports de la ciutat, entre d'altres. Tots han elogiat els càrrecs que havia ostentat i tot allò que ha fet, que com el mateix Joan diria 'tot això està molt bé', però jo em quedo amb la part més personal, aquell Joan amb qui parlàvem sobre les respectives famílies, si viatjar a tal lloc o a tal altre podia valdre la pena, que si les obres de no sé on van per bon camí o no... també sobre esport en general i de futbol en particular, evidentment i no per força estàvem sempre d'acord. Possiblement per això es feia tan agradable parlar amb ell, perquè sabia escoltar, parlar i sobretot respectar les opinions, li fossin o no afins. Per davant de tot, era una gran persona. Ha estat un gran amic i, perquè no dir-ho, un referent.

En fi, el meu condol més sentit a la família Barberan, en especial als fills, que ja van veure partir a la seva mare farà quatre anys i també a les seves amistat, entre les quals en tinc el goig i l'honor de contar-m'hi.

Descansa en pau, Joan.

Frase cèlebre... dedicada a la crisi

Assessorar-se amb els tècnics del Fons Monetari Internacional és el mateix que anar al magatzem amb el manual del comprador, escrit pel magatzemer.

.

Arturo Jauretche. Escriptor i polític (Argentina 1901 - 1974).

A ZP ja no el creu ningú...

Ja no ens creiem res del que aquest home ens pugui dir. Així de clar. Des del seu famós 'aprovaré el estatuto catalán...', passant pel calendari de les obres de l'AVE i aquest passat estiu, el del finançament, ja ningú es creu el que ha dit el president de la Generalitat. Segons aquest últim, li ha tret al ZP la promesa que tindrem el finançament abans d'acabar l'any 2008.

.

Encara que això fora cert, ja va molt fora de termini, que pels qui no ho recordin acabava el passat 8 d'agost i estem a les dates que estem... des del meu humil punt de vista, en Montilla més li valia haver fer-se l'orni i a la pregunta respondre allò de 'pasapalabra!'. Li hagués quedat més creïble.

.

L'oposició no se'l creu i encara que així fora, és el que els toca dir. Però és que els propis socis de govern a la Generalitat han titllat de paraules buides les del president. On anirem a parar!

.

El propi ZP no n'ha dit res d'això, serà que comença a tenir vergonya? possiblement no sap què és això, simplement a ell encara no hi haurà hagut l'ocasió de preguntar-li. Per les espanyes estan massa enfeinats mirant de donar solucions a la banca, no sigui que deixin de tenir beneficis, mentre que a les PiMEs, que són les que, en molt bona part, mantenen l'estat, mai se les ha tingut en compte. Les petites i mitjanes empreses, sempre les gran damnificades!

.

Mentre Nissan, Seat i tots aquests grans han aconseguit ajudes i beneficis fiscals quan eren èpoques de vaques grasses, què han obtingut les petites i mitjanes empreses? pagaments d'impostos sense drets a demores de ni un sol dia, ni crèdits tous, ni ajudes, ni beneficis fiscals, ni res que se li assembli. És a dir que, per variar, els que sempre han hagut de posar l'altra galta, perquè tot se sostingués, ara ho tornaran a fer, perquè no podran enviar a casa als seus treballadors si no tenen feina, perquè a aquests treballadors no se'ls pot reubicar, perquè aquests treballadors, si l'empresa tanca o són acomiadats, van directes a la cua de l'atur. I moltes d'aquestes empreses són proveïdors de les pròpies Nissan o Seat de torn. En aquests casos, quina solució hi donen?

Potser i només potser, algun dia s'adonaran que la crisi de la que es parla ara a tota hora, el poble la viu des de fa molt de temps.

.

Frase cèlebre... feia molt que no n'afegia cap

La diferència entre un civil i un militar és que el primer es pot militaritzar, en canvi, el segon difícilment es pot civilitzar.

.

Georges Clemenceau (1841-1929).

Obama, nou president dels EE.UU.

Ja tenim al nou home més important del planeta.

.

L'escollit pel poble nord-americà és el demòcrata Barack Obama, que molts, si no tothom, ha destacat per damunt de tot que és el primer afroamericà que optava al càrrec de president i, ara en virtut dels resultats, el primer en ser-ho.

.

Els 349 vots electorals d'Obama pels 163 de McCain, a part dels 26 sense assignar, han estat els resultats fins al moment i no crec ja que canviïn dits resultats.

.

A part d'això, els demòcrates mantenen la majoria que ja tenien actualment a la Cambra de Representants i també al Senat.

.

Com que tot el que es fa i desfà als EE.UU. repercuteix a tot el món, veurem fins a quin punt es compleix el canvi del que tan han parlat els partidaris de la opció vencedora.

.

C.E. Sabadell... van jugar aquest cap de setmana???

Aquesta setmana, ja em perdonareu, no tinc ni ànims per fer la meva crònica sobre el partit del C.E. Sabadell.

Us podria dir, directament, que el Sabadell ni tant sols va jugar aquest cap de setmana passat i en certa manera, no us diria cap mentida.

Es va perdre, millor dit: ens van humiliar per 4-0. Un equip, la Penya Deportiva Santa Eulària que, ja em perdonaran per l'illa blanca, però les seves possibilitats de mantenir la categoria són remotes.

En fi, us deixo aquest enllaç a un article que m'han publicat avui mateix al portal Vilaweb, si més no, parlo del C.E. Sabadell.