Revista digital EL SABALLUT

dissabte, 4 de juliol del 2009

Frase cèlebre


Només una cosa torna un somni impossible: la por a fracassar.
.

divendres, 3 de juliol del 2009

Finalment hi haurà Torneig InterPenyes



Aquest any ha perillat, i molt, la disputa de la que serà la cinquena edició del Torneig InterPenyes C.E. Sabadell que la penya @rlekinats.com -que jo mateix presideixo- hem organitzat des de la primera edició.
.
Finalment però, els números estan sortint (encara que la crisi s'ha deixat notar molt) i el proper dissabte 11 de juliol, des de les 9 del matí i fins les 9 del vespre, es competirà aquest torneig.
.
Els actuals campions som nosaltres mateixos, tot i que hi ha una 'llei no escrita' que diu que el campió mai arriba als partits finals amb possibilitats reals de reeditar campionat. Esperem trencar la norma.
.

divendres, 26 de juny del 2009

Frase cèlebre


L'art de torejar consisteix en convertir, en vint minuts, a un bell animal en una mandonguilla sagnant davant un públic esvalotat.

dijous, 25 de juny del 2009

Salvem la cultura del foc!


Un dels primers descobriments de l'home (genèric) fou el foc. O millor dit: controlar el foc.
.
A Catalunya i, de fet, arreu dels Països Catalans, tenim la nostra cultura molt arrelada a aquest element. Per no anar més lluny, acabem de passar Sant Joan i, sobretot, la revetlla. On, tradicionalment, cremem els trastos vells i tirem petards.
Per les festes majors tenim els correfocs i ja no parlem si baixem fins a València, amb les falles i mascletàs.
Tot plegat forma part de la nostra cultura en el terme més ampli de la paraula.
.
Si bé és cert que és necessari tenir cert control amb la pirotècnia, ja que d'eixelebrats n'hi ha a tot arreu i que de boscos en cremen massa hectàrees cada any, tot sembla indicar que la intenció de la directiva Directiva 2007/23/CE de la Unió Europea el que busca és prohibir qualsevol festa o celebració relacionada amb el foc. Res a veure, doncs, amb el fet d'evitar possibles incendis per exemple, ja que un encenedor igualment el podrà aconseguir qualsevol.
El que resulta més curiós (o no) i un punt més per no creure en aquesta Europa, és que els Estats són qui han decidir com apliquen la normativa. És a dir, no serà el mateix a tot arreu i una prova més que els qui continuen tenint el control de tot plegat i a més, no el volen cedir, continuen sent els Estats, que es reserven per a ells el que de debò els interessa.
.
Ja sé que ja hi ha hagut multitud d'actes de protesta i des de fa temps i que, per tant, vaig una mica tard a publicar, però precisament ho volia deixar per ara, havent passat Sant Joan, possiblement la festa popular que és foc utilitza.
.
A qui pertoqui: que no ens ho prenguin!!!
.
P.D.: I jo em pregunto: quan faran una llei que prohibeixi els 'espectacles' taurins? (i fer-ho extensible a qualsevol que comporti patiment i mort completament innecessària a qualsevol ésser viu) És humà veure una persona com mata a un animal i el que potser encara és pitjor: que hi ha gent que paga per veure-ho i ho aplaudeix? Això no és cultura, és tortura.
.

dilluns, 22 de juny del 2009

Frase cèlebre



Si dónes peix a un home afemat, l'alimentes durant una jornada. Si l'ensenyes a pescar, l'alimentaràs per tota la vida.
.
.
El meu petit homenatge a en Vicenç Ferrer.
.

divendres, 19 de juny del 2009

Maneres i maneres de perdre el temps



És evident que el futbol és una diversió, tot i que segons com, és un patiment. Aquest segon cas pels aficionats dels equips que juguin un partit.
Malauradament però, ens estan convertint aquest esport en poc menys que un negoci on, segons sembla, tothom hi guanya... excepte el propi futbol.
M'explicaré:
Aquests dies es pot seguir un torneig de pacotilla anomenat Copa Confederacions, d'on diuen que s'ha de proclamar el campió del món (per estats)... i jo em pregunto: i què caram és doncs la Copa del Món?
En aquest torneig hi juguen els campions de cadascuna de les federacions continentals i subcontinentals del planeta més un afegit, l'organitzador, que en aquest cas és SudÀfrica.
El nivell d'aquests partits, en la majoria dels casos és patètic i amb tots els respectes possibles: algú creu que pot arribar a ser d'interès un Iraq - Nova Zelanda? Possiblement ni els seus propis estats es segueixi l'enfrontament.
I el president de la FIFA encara es queixa que els estadis són buits... en fi.
.
De moment, aquest torneig els va bé per incrementar els beneficis de la pròpia FIFA, les federacions dels equips participants i dels jugadors, ja sigui pels drets televisius (bàsicament), per la publicitat i per les (poques) entrades venudes.
A la llarga però, aquest torneig desprestigiarà el futbol en general, començant per la copa del món que ja he anomenat abans i saturarà de tal manera als aficionats a aquest esport que acabaran (o acabarem) per perdre-hi l'interès. Al temps.
Pel que fa als jugadors es queixen de la massificació en els calendaris... però no li fan un lleig a aquest torneig perquè, segons diuen, agrada jugar aquestes competicions. Ja m'agradaria veure què dirien si els demanessin jugar de franc. Segur que devaluaria l'interès dels participants.
Val a dir també, que seguint en aquesta línia, estic en contra de la competició de les nacions que estan intentant inventar-se perquè Catalunya (i Euskadi i Galícia...) pugui jugar partits oficials o de competició. Però és que les coses es fan ben fetes o no es fan. Per fer un torneig que només serveixi per omplir les butxaques a quatre arreplegats i que, a més, seria ja de bones a primeres, de segona categoria, val més deixar-ho córrer.
.
És un fet que cada dia hi ha estadis més buits, perquè la gent es reserva anar a un camp de futbol per veure un partit de debò. Els aficionats ja no van a veure al seu equip, sinó a veure un partit. Poso per exemple el FC Barcelona. en partits de lliga només és capaç d'omplir el seu estadi quan rep al Reial Madrid.
No cal ni dir l'interès que suscita les fases de classificació de la pròpia Lliga de Campions. Fins a quarts de final o fins i tot m'atreviria a dir que fins les Semis, ja no tenen interès.
.
Senyors de la FIFA, facin un favor al futbol i no s'intentin un torneig per decidir quin és el millor equip del món... simplement perquè això ja existeix. Facin anar les seves cèl·lules grises, que tenen un bon sou com per fer-ho, segur que alguna cosa sortirà. O això esperem alguns.
.

dijous, 18 de juny del 2009

Premis Blocs Catalunya


Ahir es va iniciar el període de votacions dels Premis Blocs Catalunya 2009 i durarà fins el proper 10 de setembre.
.
No te massa secrets, es tracta d'unes votacions per escollir els millors blocs en diferents àmbits, ja siguin blocs corporatius, personals, culturals, educació, audiovisuals, literatura, política i TIC, que siguin escrits en català.
La idea bàsica del concurs és la de promoure la comunicació digital en la nostra llengua.
.
En total hi ha fins a 603 blocs inscrits en aquest concurs que va tenir la seva primera edició l'any passat i va fer l'entrega de premis a la ciutat de Girona.
Enguany serà a l'edifici del Sucre, a Vic, on s'entregaran els premis el proper dia 2 d'octubre.
.
Si voleu votar per aquest humil bloc ho podeu fer en aquest enllaç (evidentment us n'estaré molt agraït). L'he inclòs dins el grup de blocs personals, quasi que en podríem dir 'miscel·lània', ja que no crec que em pugui encasellar en cap altre espai.
.
Molta sort a tothom i molt bona feina i moltes gràcies a STIC.CAT!
.

Frase cèlebre


Si et dec una lliura, tinc un problema; però si te'n dec un milió, el problema és teu.

dimecres, 17 de juny del 2009

Passa de taca d'oli



Que els bancs no s’atreveixin a concedir crèdits per culpa de la crisi, te un sentit, que ni tan sols tinguin diners, passi, però que sí que en tinguin per concedir crèdits al Reial Madrid per pagar a dos treballadors, això ja passa de taca d’oli.
L’estat espanyol, com la resta del món, està sota mínims, amb una de les pitjors crisis econòmiques de la història, però aquesta entitat ha aconseguit, entre una cosa i l’altra, uns 300 milions d’euros (no em demaneu la conversió a pessetes) per pagar el traspàs de Kakà i Cristiano Ronaldo als respectius clubs d’on provenen i posteriorment pagar-li els seus respectius sous. Recordareu que Kakà és ‘mileurista’, tot i que no per mes, sinó per hora! I Cristiano Ronaldo? Es veu que encara no està pactat, però sí que han dit que serà el jugador més ben pagat del planeta... evidentment això vol dir que cobrarà més que el propi Kakà.
Sincerament no entenc com no els fa vergonya. Tant als directius del club blanc, com als mateixos jugadors. Perquè a mi em fa vergonya aliena saber que aquesta gent cobraran en un any una quantitat de diners que serviria per donar de menjar a mitja Àfrica, per no dir a tota la població d’Àfrica sencera.
El Reial Madrid i el seu entorn, al contrari, estan d’allò més contents, perquè ara tenen als que diuen que són els millors jugadors del món.
Però tornant a l’inici, hom es pregunta: com és que aquesta entitat ha aconseguit aquests crèdits tan elevats?
La resposta només pot ser una: especulació immobiliària.
D’acord que va molt a la baixa el tema immobiliari, però segueix sent molt car comprar-se un pis (ni que sigui de 75 metres quadrats).
Els terrenys on actualment hi ha l’estadi Santiago Bernabéu tenen tota la pinta de poder ser requalificats i posteriorment venut per tirar a terra l’anomenat estadi i fer-ne pisos, locals comercials... el que convingui.
És evident que un banc o una caixa mai dels mais concedeix un crèdit si no és amb avals de pel mig i quin millor que aquests terrenys?
Que no pateixin els aficionats madridistes, segons sembla (es diu, es parla, es comenta...), ja hi ha un espai poc menys que reservat per a la construcció d’un nou estadi.
Tot això, per posar-li un llacet, cal tenir en compte que l’actual president del Reial Madrid és un constructor.
És massa rebuscat? Massa simple? Massa opulent? De tot i força.

Per tant, ja sabeu, si no teniu diners i en necessiteu, feu-vos presidents d’un club de futbol, fitxeu jugadors amb diners que no teniu però que us deixaran els bancs i com que deureu aquests diners als bancs, sempre pel bé del club, us veureu obligats a vendre l’estadi on juga el vostre equip (ep! Assegureu-vos que és de propietat i no municipal i que el batlle del vostre poble o ciutat sigui prou amiguet com per requalificar els terrenys on es troba) i a partir d’aquí només es tracta de trobar uns altres terrenys, a poder ser que no valguin res, on construir-hi vosaltres mateixos un estadi nou, que evidentment cobrareu per construir-lo i llestos. El club tindrà els millors jugadors i un estadi nou i vosaltres haureu fet una obra que us haurà aportat uns bons calerons. El negoci rodó. O no?

dijous, 11 de juny del 2009

Frase cèlebre



Si no lluites per acabar amb la corrupció i la podridura, acabaràs formant-ne part.
Joan Baez. Cantant.