Hauria de ser festa la Diada de Sant Jordi?

He llegit en varis diaris i webs una enquesta que certament crea certa polèmica, però de bon rotllo.
Es tracta simplement de si un creu que la Diada de Sant Jordi, que celebrem avui, hauria de ser festa o no.
Hi ha pros i contres, com amb tot, i si no us sap greu les analitzaré breument (o això intentaré... no prometo res):

A favor:

Sent una festivitat es podria gaudir més i millor del dia en general, no hauríem d’anar amb presses per fer les nostres compres i, qui sap si amb sort acomiadaríem, ni que fos una mica, les aglomeracions que aquí el que subscriu odia profundament.
Perquè no cal que ens enganyem, com amb tot, hem creat un monstre capitalista, que ens ‘obliga’ a comprar roses i llibres, una tradició de la que hi ha qui fa el seu agost, tot i que val a dir que ja m’està bé, si tenim en compte que el que es ven són, bàsicament, llibres (i roses) i per tant s’incita a la lectura, per tant al coneixement i en general, a la cultura. I això és bo... sempre i quan els llibres no serveixin per criar pols a la prestatgeria o el que seria pitjor, anar a parar sota la pota d’una taula per evitar que aquesta balli.

També estaria bé que fora festa per poder-ho gaudir en família, podríem anar tots plegats a fer les compres, sense preocupar-nos massa dels horaris, imposant-nos només els que a nosaltres mateixos ens interessin. Excepte pels llibreters i floristes, evidentment, que aquest, com ja he dit, viuen d’aquest dia. Saben que faran la caixa de mig any (sinó més) només el dia de Sant Jordi... i ben segur que el dia 24 ben contents que estan d’haver tingut un dia de bojos.

Un dia de festa ens permetria passejar-nos per totes les botigues i paradetes, i comparar preus si convé, que la pela és la pela (o l’euro és l’euro, que haurem de dir ara) i no pas com ara que, tot passant per davant una llibreria, si veiem l’exemplar que volem, el comprem quasi sense tenir en compte si és de tapa tova tot i que el voldríem de tapa dura, per posar un exemple d’allò més banal, provocant, perquè tot s’ha de dir, que comprem un llibre que no és el que buscàvem, perquè hi ha hagut algun eixerit que ha titulat un llibre amb un nom molt similar a algun ‘best seller’ amb tota la mala... intenció.


En contra:

Com que l’espècie humana som com som, provocaria que la Diada més que celebrar-la, en perdríem el seu sentit. Escaient-se, com s’escau aquest any, en divendres, quantes famílies aprofitarien que ja tenim ‘bon temps’ per marxar el cap de setmana a l’apartament de la platja? Si ve és cert, que possiblement al poble de platja no trigarien a trobar l’especialització a l’engròs (també) en llibreries.

Si ve és cert que, així en fred, numèricament he trobat més raons perquè Sant Jordi sigui festa, no és menys cert que l’única raó perquè no ho sigui és molt poderosa, només cal veure què ha passat amb altres festes i com se n’ha perdut el seu sentit.
Només cal que ens fixem en l’onze de setembre, fem festa sí, però ho commemorem? Cada cop som menys qui ho fem i en aquest sentit vull reivindicar-la, aprofitant que la Diada de Sant Jordi m’ho fa venir bé.
L’any vinent, el 2011, quan s’escaigui en dissabte, començarem a veure si aquesta disjuntiva te algun sentit o no i pel 2012, essent diumenge, ja tindrem una resposta més ben definida.

Personalment doncs, ho deixaria en un entremig, treballar pel matí i festa per la tarda (o a l’inversa, a gust del consumidor) per gaudir de la Diada sense que ens ho prenguem com a un diumenge qualsevol.
.