Segons les enquestes que van apareixent als mitjans de comunicació ens trobem uns resultats que entro a valorar, des d’un punt de vista molt personal i subjectiu, ja que estaria bé fer un estudi sobre quin percentatge de fiabilitat tenen això de les enquestes.
Començo per CiU, que en totes aquestes enquestes que he pogut veure està ratllant la majoria absoluta sense, això sí, acabar-la d’assolir. Haurien de ser una mica més espavilats que en les últimes eleccions i deixar-se estimar una mica més pels altres enlloc de tirar patades a tort i a dret. Allò del “o tot o res” s’ha convertit, des de ja fa un temps, en un segur: “o res”.
Uns que es mantenen són el PP, que conserven la seva caverna al territori. Diuen que de tot hi ha d’haver en aquest món.
Ciutadans fa el que li toca: desaparèixer del mapa.
Pel que fa al tripartit, el PSOE amb seu Catalunya -alguns encara s’entesten en dir-li PSC-, baixa però no massa. Tot i la lentitud, demostrada durant l’entrevista amb la directora de TV3, Mònica Terribas, del seu secretari general i actualment també President de la Generalitat de Catalunya i tot i les fugides d’estudi (i mai millor dit) del conseller d’Educació, aquest últim només per posar un exemple o els lamentables insults propinats per alguns dirigents socialistes a la mateixa Mònica Terribas per l'entrevista a Montilla. Farien bé en repassar la manera de treballar de la periodista, visualitzar altres entrevistes a altres polítics, analitzar la seva manera de fer amb tots i cadascun d'aquests personatges... i recordar també qui li va donar el càrrec.
ICV també baixa, apuntaré que incomprensiblement poc, tenint en compte les pífies (adjectiu indulgent) de la conselleria d’Interior a les que ens tenen acostumats Saura i companyia, ja sigui a l’estiu, amb incendis o a l’hivern, amb nevades. Val a dir que els seus votants seran pocs, però fidels.
Per últim em deixo a ERC, perdó: Esquerra, a qui faig referència directe en el títol. Tot i que l’electorat acostuma a sorprendre pels repunts una mica a l’alça cap a última hora, aquesta vegada la patacada serà molt més important, tot i que val a dir que des del govern ha estat la força que menys l’ha espifiat i qui possiblement més ha exercit la intenció de tirar endavant aquesta fórmula de governabilitat en la que la cúpula del partit hi creu.
Sorprèn (o no) des de dins la seva catastròfica ensopegada i a mi em sorprèn la seva sorpresa. Tot i que més que sorprendre’m em molesta. Em molesta perquè no és certa aquesta sorpresa. És fàcil endevinar que dit electorat el que busca en aquesta opció és la més sobiranista possible en el panorama polític i sigui pel motiu que sigui, no s’ha deixat veure. El que més s’hi ha aproximat és la llei que permet fer consultes directes per motius concrets a la població, és a dir: referèndums. Tothom pensa directament i indefugible en referèndums sobre la independència, però tenint en compte que l’estat ha de donar el seu vist i plau a tots i cadascun dels referèndums que es vulguin fer, és evident que el que ens ocupa no en donaran mai la seva aprovació.
Si, a més, afegim l’escissió de Reagrupament i que aquest grup s’ha posicionat, sense cap mena de miraments, a favor de la independència del país i se l’ha marcat com al seu objectiu polític –gairebé únic- és fàcil entendre aquesta baixada en els enquestes. Així doncs, aquesta incredulitat és de cara a la galeria, no és veritable (tot evitant el terme “real”) i rarament algú se la creurà.
Començo per CiU, que en totes aquestes enquestes que he pogut veure està ratllant la majoria absoluta sense, això sí, acabar-la d’assolir. Haurien de ser una mica més espavilats que en les últimes eleccions i deixar-se estimar una mica més pels altres enlloc de tirar patades a tort i a dret. Allò del “o tot o res” s’ha convertit, des de ja fa un temps, en un segur: “o res”.
Uns que es mantenen són el PP, que conserven la seva caverna al territori. Diuen que de tot hi ha d’haver en aquest món.
Ciutadans fa el que li toca: desaparèixer del mapa.
Pel que fa al tripartit, el PSOE amb seu Catalunya -alguns encara s’entesten en dir-li PSC-, baixa però no massa. Tot i la lentitud, demostrada durant l’entrevista amb la directora de TV3, Mònica Terribas, del seu secretari general i actualment també President de la Generalitat de Catalunya i tot i les fugides d’estudi (i mai millor dit) del conseller d’Educació, aquest últim només per posar un exemple o els lamentables insults propinats per alguns dirigents socialistes a la mateixa Mònica Terribas per l'entrevista a Montilla. Farien bé en repassar la manera de treballar de la periodista, visualitzar altres entrevistes a altres polítics, analitzar la seva manera de fer amb tots i cadascun d'aquests personatges... i recordar també qui li va donar el càrrec.
ICV també baixa, apuntaré que incomprensiblement poc, tenint en compte les pífies (adjectiu indulgent) de la conselleria d’Interior a les que ens tenen acostumats Saura i companyia, ja sigui a l’estiu, amb incendis o a l’hivern, amb nevades. Val a dir que els seus votants seran pocs, però fidels.
Per últim em deixo a ERC, perdó: Esquerra, a qui faig referència directe en el títol. Tot i que l’electorat acostuma a sorprendre pels repunts una mica a l’alça cap a última hora, aquesta vegada la patacada serà molt més important, tot i que val a dir que des del govern ha estat la força que menys l’ha espifiat i qui possiblement més ha exercit la intenció de tirar endavant aquesta fórmula de governabilitat en la que la cúpula del partit hi creu.
Sorprèn (o no) des de dins la seva catastròfica ensopegada i a mi em sorprèn la seva sorpresa. Tot i que més que sorprendre’m em molesta. Em molesta perquè no és certa aquesta sorpresa. És fàcil endevinar que dit electorat el que busca en aquesta opció és la més sobiranista possible en el panorama polític i sigui pel motiu que sigui, no s’ha deixat veure. El que més s’hi ha aproximat és la llei que permet fer consultes directes per motius concrets a la població, és a dir: referèndums. Tothom pensa directament i indefugible en referèndums sobre la independència, però tenint en compte que l’estat ha de donar el seu vist i plau a tots i cadascun dels referèndums que es vulguin fer, és evident que el que ens ocupa no en donaran mai la seva aprovació.
Si, a més, afegim l’escissió de Reagrupament i que aquest grup s’ha posicionat, sense cap mena de miraments, a favor de la independència del país i se l’ha marcat com al seu objectiu polític –gairebé únic- és fàcil entendre aquesta baixada en els enquestes. Així doncs, aquesta incredulitat és de cara a la galeria, no és veritable (tot evitant el terme “real”) i rarament algú se la creurà.
.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada