Revista digital EL SABALLUT

dijous, 24 de desembre de 2009

La fi dels partits de costellada?

Foto: Pere Puntí per El Mundo Deportivo


Aquest passat dimarts, 22 de desembre, es va jugar el partit de futbol entre la Selecció Catalana i la d’Argentina. El resultat el sap tothom: 4-2 a favor nostre.
El partit el van seguir al mateix estadi unes 53.000 persones, lògicament molts més per televisió, inclòs a l’Argentina.
Aquest fet, que ‘només’ hi hagués 53.000 persones a l’estadi del FC Barcelona fa pensar que els catalans ens estem cansant d’aquest tipus de partits. Les costellades van a menys.
Ni l’estrena del nou seleccionador, el mític Johan Cruyff, ni la presència del 10 (o ‘Déu’) -Diego Armando Maradona-, a la graderia, això sí, varen aconseguir reunir a massa gent. Cert que per part argentina faltaven els seus màxims exponents: Messi i el ‘Kun’ Agüero, mentre que per part catalana l’absència més destacable fou la de Cesc Fàbregas, ja que no hi ha descans a la Premier League anglesa.

Tot i aquestes absències, és de calaix, no ens enganyem, el partit te unes clares connotacions polítiques, bàsicament reivindicatives de la nacionalitat catalana i de les pròpies seleccions esportives.

Així doncs, ens trobem que el resultat d’aquest enfrontament amistós ha deixat uns números vermells d’uns 400.000 Euros per a la Federació Catalana de Futbol.

A tot això, cal plantejar-se clarament: és necessari continuar fent cada any un partit de costellada? Si mirem els números és evident que la resposta és negativa.
Si el que volem és tenir repercussió mediàtica i política, serà necessari convidar a alguna selecció que, tot i que el seu potencial futbolístic sigui inferior (tot i que Argentina ja va demostrar que està fatal), serveixin per aconseguir amistats exteriors que donin un cop de mà en el moment necessari per aconseguir d’una vegada que les seleccions puguin participar de manera oficial a les competicions internacionals.
.

2 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

És evident que el format ja està esgotat. La gent volem més i és una llàstima pk s'havien fet molts esforços amb la contractació de Johan Cruyff i els millors jugadors van saltar a la gespa. Com a tema polític que és (això de no barrejar política i esport no s'ho creuen els que ho diuen, pk justament és la seva acció política la que impedeix seleccions catalanes oficials) cal que es resolgui per aquesta via.

Manel Escribà ha dit...

Benvolgut Albert,
aquests que demanen separar política (nacionalisme) i esport són els primers en celebrar els campionats des d'una eurocopa a una copa Davis. Celebren el triomf sobre els altres participants que no són altra cosa que estats i/o nacions.
Mentre existeixin competicions per estats, començant pels Jocs Olímpics, hi haurà l'associació política-esport.
Això és predicar el que un no crec.
Hi ha una frase feta per això: 'escolta el que dic, però no miris el que faig'.