Per si quedava algun dubte...

Doncs s'ha tornar a demostrar que el PSC no és més que la filial del PSOE. Uns venuts a les trones que ocupen, que diuen 'Sí Wana' a la veu del seu amo.

Em faria gràcia, si no fora per la pena que em fa, veure com aquesta gent que ni per casualitat prenen una decisió pròpia, han volgut fer creure que s'estaven pensant si votar a favor o no els pressupostos de l'estat. De veritat es creuen que a algú li ha passat pel cap, ni per un sol instant, creure's que ho podien estar meditant. Va home, va! Com diem a casa: ja fa dies que ens afaitem, senyors!

I no és d'esperar cap altra posicionament d'algú que no va dubtar en decapitar al seu líder quan els va convenir per ser massa catalanista i posar al seu lloc a algú que fou ministre de les espanyes i amb aquella lleugeresa que predomina pels madriles, va declarar que l'Estatut era massa agosarat i no es portaria a terme. Aquesta persona és qui ara ha d'aplicar-lo? Permeteu-me que ho dubti. I això essent generós.

Un paràgraf apart es mereixen els líders del meu partit, E.R.C., perquè tot s'ha de dir. Com caram podem continuar donant-li la presidència de la Generalitat de Catalunya a algú que votarà en contra dels seus propis interessos? Els socialistes han estirat massa la corda i no queda altre remei que trencar amb ells, pel bé del partit, però sobretot i per davant de tot, del país.

Si els Joans (Puigcercós i Ridao) no s'adonen d'això, es trobaran que d'aquí a un temps perdrem (el partit, no ells) molts seient parlamentaris i en conseqüència només podran presumir de mantenir, ells, la seva butaca (personal i intransferible) al Parlament de Catalunya.

Les declaracions d'en Joan Ridao dient que 'el PSC ha deixat passar una gran oportunitat' no és més que amagar el cap sota l'ala i emparar-se en una simple excusa. Allò que quan érem petits dèiem: ha sigut ell!

El PSC, amb en Montilla al capdavant, ha fallat al país per enèsima vegada, això és evident, però si des de E.R.C. els continuem donant suport, no fem més que encobrir-los i molt a contra cor ho he d'expressar així de clar i català. Si ells voten contra Catalunya i nosaltres els seguim emparant la presidència de la Generalitat, en som (o millor dit: en són) responsables per encobriment.

El Saballut de novembre a la xarxa

Ja fa uns dies que es va publicar, però fins ara no havia pensat en fer-ho públic en el meu bloc.

.

Patinada, ho reconec.

.

A principis de desembre vam publicar la revista digital El Saballut, del mes de novembre. La publiquem sempre en el mes posterior ja que les dades corresponen al període anterior.

.

En aquest número hi trobareu els apartats clàssics de la publicació, el Partit a Partit, és a dir, les cròniques dels partits jugats pel C.E. Sabadell durant el mes de novembre. El Rival al Detall, on descobrim els rivals que ens tocarà jugar al mes següent. Fora de Joc, amb les noticies extra-esportives, en aquest cas ens fem ressò de la mort del nostre company de revista, però sobretot amic, Joan Barberan. Història, amb un 'macro-reportatge' que consta de quatre episodis, amb el doble ascens de categoria de les temporades 1963/64 i 1964/65, el famós 'De Tercera a Primera'. L'Entrevista, que aquesta ens ha fet especial il·lusió, al que és amb en 'Honved' Orriols, tota una institució al club. Futbol Base, amb els més menuts del club: Patufets i Pre-Benjamins. La Columna, en aquesta ocasió de la mà d'en Sergi Garcés, cap d'esports de Ràdio Sabadell. L'1x1, amb un petit formulari que ens contesten tres jugadors i un membre del cos tècnic i per últim, però no per això pitjor, l'Humor, a càrrec de l'incombustible 'Rebote'.

.

En resum, el que creiem que és un bon compendi necessari per a qualsevol arlequinat i saballut.

.

Aquí hi teniu un enllaç directe.

.

Bush i les armes iraquianes

No em podia quedar al marge de la noticia de la setmana, per no dir del mes o fins i tot de l'any. No és altra que les imatges d'un periodista iraquià llançant les sabates a l'encara president dels EE.UU., George W. Bush.

.

Val la pena fer-hi escarni:

.

Segurament només arribarà a ser la noticia de la setmana perquè cap de les dues sabates va arribar a impactar en el cowboy, tot i que val a dir que la primera va estar molt a prop. Afortunadament pel Bush, només tenim dos peus.

.

Així doncs, per fi han sortit les armes de destrucció iraquianes! No són de destrucció massiva, tot s'ha de dir, però Deu ni do el mal que poden fer si et toquen!

.

Malauradament no he aconseguit saber el nom de l'agosarat periodista, per més que l'he buscat, si algú el troba, si us plau feu-m'ho saber, estic pendent d'això per crear el club de fans. D'ell només en sé, per pròpies paraules del president nord-americà, que calça un 43.

.

Si us fixeu en la foto, el que hi trobo més curiós és la parsimònia del contertulià iraquià, el del faristol de la dreta a la foto. Potser és que el llançament de sabata és un esport generalitzat a l'Iraq i en Bush no hi sap jugar? Segur que en breu trobarem competicions de llançament de sabata.

.

Per cert, si cliqueu al títol d'aquest article, anireu a espetegar a un dels nombrosos vídeus penjats a YouTube on veureu com les gasten els periodistes iraquians que, per cert i bromes a part, s'hauria de seguir el cas, per saber quan el deixaran en llibertat, si és que ho arriben a fer mai.

.

Visca la república i mori el Borbó! (i mori el mal govern)

Ja fa un temps, per les últimes eleccions municipals, em van presentar a en Joan Tardà. Em va semblar un home decidit i impetuós i el temps m'està donant la raó. Alhora, també ha demostrat ser poc calculador.

Des de les espanyes se li han llançat al coll pel seu 'Visca la república i mori el Borbó!' que va deixar anar aquest passat 6 de desembre en un acte de les JERC. Se n'ha parlat abastament i voldria donar-hi el meu punt de vista.

És evident que es va deixar anar, per veure's entre la seva (i meva) gent, el va envair la rauxa i no va pensar en cap moment sobre les conseqüències que podrien tenir les seves paraules.

És de lògica pensar que la frase 'mori el Borbó' no té més importància que se li vulgui donar, atès que si hom creu que es refereix a en Joan Carles de Borbó, (i aclareixo) actual rei d'espanya, te com tothom, una vida limitada i un dia o altre li arribarà l'hora. Repeteixo: com tothom. El tema, perquè estic fugint d'estudi, és que quan mori, hi haurà una altra persona que reemplaçarà el seu càrrec. Així doncs, no es tracta de que mori o deixi de morir una persona, sinó d'abolir el títol en qüestió.

L'excusa del bo d'en Joan Tardà ha estat que aquest era 'un crit de guerra' en la guerra (valgui la redundància) de successió i hi estic d'acord, però tanmateix, val a dir que el subconscient no el va trair. Cal recordar que un altre 'crit de guerra', aquest durant el 'Corpus de sang' (1640), era 'mori el mal govern'. I no miro a ningú.

La resposta des de les espanyes, com sempre, completament fora de lloc, algunes demanant a un tribunal que miri si aquestes paraules poden ser delicte. Així m'agrada, que donin feina (en aquest cas als jutges) que hi ha crisi. Si per altra banda hi ha qui creu que hi ha temes més seriosos dels que tractar i desencallar, com ara bé un estatut pendent, o millor dit: incomplert, des de fa quatre mesos (i el que queda) -tot i que ja sé que aquest tema no els importa el més mínim als qui perden el temps volent portar als tribunals a en Tardà- i per altra banda, se'ls hauria de recordar que hi ha una crisi de tres parells de nassos i farien bé en centrar-se en aquests afers enlloc de fer perdre el temps també als jutges, que ja hi ha prou lladres a l'estat espanyol -alguns surten en entrevistes per la tele i tot-, si es dediquessin a això potser, i només potser, servirien per alguna cosa els seus pomposos càrrecs electes.

TV3: la de qui? Perquè són com jo? (segur que no)

No sé què ho fa, però cada dia TV3 és menys catalana. Cada dia que passa és menys 'la meva', cada dia és menys 'com jo'.

Quedem que el meu partit, E.R.C., que som independentistes i catalanistes fins el moll de l'os, estem al govern i que, per tant, tallem el bacallà. No som els únics ni els majoritaris, evidentment, però val a dir que el mitjà públic català més emblemàtic que tenim és cada dia menys català.

No ho dic per dir, són fets (i no paraules, que hi afegiria un que em sé jo).

.

Anem al tema: és dissabte pel matí i el meu fill es desperta a la mateixa hora que els dies laborables o poc més tard. Això significa que a les set o, amb sort, a un quart de vuit, ja la ballem.

Preparem el seu esmorzar i el solet de casa esmorza. L'acompanyo amb un got buit. A aquestes hores encara no m'entra res. La meva dona, mare de la criatura, li toca treballar els dissabtes i per tant, va a la idea.

.

'Acabem' d'esmorzar i és un bon moment per estar tranquils i situar-nos una mica, mirant els dibuixos de la tele. Evidentment a casa posem TV3, no discutiré si els dibuixos i les sèries són millors a un canal o a un altre, però com que són en català, guanyen la partida.

Es fan les vuit i comença el Club Super3. Abans de fer cap sèrie, comencen els anuncis: cotxes de ràdiocontrol que semblen de tot excepte cotxes, nines que fan pipí, videojocs, kits de maquillatge (els estereotips de 'nena' i 'nen' segueixen sense canviar, però això és un altre tema) i un llarg etcètera... majoritàriament en castellà. Agafa-t'hi les calces! Els dibuixos i les sèries, evidentment, són en català, però els anuncis són en castellà. Qui no s'ho cregui, que miri el Club Super3 qualsevol dissabte o diumenge. Quin n'és el motiu? no és una pregunta retòrica, jo no en tinc ni idea. Una cosa que tot i que no comparteixo, podria arribar a entendre, és que el producte en si mateix, si te un nom castellà, se li digui d'aquella manera, però d'aquí a no traduir al nostre idioma tot un anunci, hi va un tros.

.

Ja hem començat malament el cap de setmana. Estic emprenyat i només són les vuit i deu minuts del matí.

.

Cap a la dutxa, esmorzar (ara ja sí), vestir i anar a comprar o fer el que convingui. Passa l'estona i dinem. Fem una mica de sobretaula, perquè ara sí que la meva senyora ja ha plegat fins dilluns. Posem TV3 i fan les noticies. Les desgràcies de cada dia inclouen una explosió de gas que afortunadament no ha causat ferits ni morts, tot i que alguns danys materials. I això ha passat a Cantalapiedra... on diu que cau això? A una província d'Extremadura?! És a dir, no ha passat res, per tant: a mi què m'importa si el resum és que no ha passat res a Cantalapiedra!

.

Arriben els esports. És més una distracció que una altra cosa, perquè també és el mateix cada dia: Barça, Barça, Barça, Barça i una mica de Barça. Ah, mira per on, avui també diuen alguna cosa de l'Espanyol. Ni de conya es parla mig minut del Girona i el Nàstic. Ni mig minut entre tots dos, evidentment. Ja fa temps que vaig perdre l'esperança de que parlin dels equips catalans de 2a. B -com el meu Sabadell- a aquestes hores. Abans però, ens han posat al dia del Reial Madrid... a veure si ens entenem: a mi què m'importa el Reial Madrit???!!! se suposa que estic veient TV3! quan vulgui saber alguna cosa del Madrit (o sigui: mai), ja posaré Antena3 i no TV3!

.

De nou, vull trobar explicacions: potser ens volen vendre la moto dient-nos que és el rival del Barça (com no tornem al mateix) i bla, bla, bla... encara que vagin quarts o cinquèns a nou punts del líder... el Barça. Es veu que el Vilareial, València o Sevilla no compten per a res, tot i que no fa massa (abans de tancar els repetidors), els seguidors del Vilareial i del València es podien informar dels seus equips també a través de TV3. Això no els era important, el Madrit sí.

.

En resum: TV3 cada dia és menys la meva i cada dia són menys com jo.

.

La Constitució o la mare dels ous

Avui fa exactament 30 anys que es va aprovar la Constitució espanyola. La Llei de les Lleis, la que preval per damunt de totes les coses... aquella que ens està tocant la pera amb l'actual estatut, trenta anys després d'haver-se signat.

.

Ha de ser una llei enrevessada de nassos, si tenim en compte que fins i tot "fa falta" un tribunal constitucional en el que arriben temes com l'anomenat. L'Estatut català es troba estancat perquè en ZP no va complir la seva paraula davant el Parlament de Catalunya (ara ja sabem que aquest home compleix les seves promeses amb els dits creuats), tampoc ho va fer la VicePresidenta De la Vega, que li va prendre el pèl a en Joan Saura, que tot treien pit, volent fer-se l'heroi, va quedar com un pelacanyes (amb perdó).

.

Mentrestant, estatuts com el d'Andalusia, copiat i traduït quasi paraula per paraula, no ha estat enviat (o millor dit: denunciat) a aquest tribunal constitucional... evidentment pel PP.

Curiós si més no.

.

Per altra banda em pregunto quan tornarem a votar per posar 'al dia' aquesta constitució, perquè al pas que anem, no hi haurà viu ningú dels qui la van votar.

Per cert, un incís: E.R.C. va ser l'únic partit polític que hi va votar en contra.

Com deia, els ciutadans d'aquest estat, més joves de 50 anys, no la van votar. No estaria de més fer aquest acte de democràcia. No sóc un ingenu, ja sé que es votaria a favor de tal i com està en una immensa majoria de l'estat (perquè aquesta majoria en realitat no li interessaria el tema), però m'agradaria veure com intenten obrir la capsa dels trons amb temes com el de la successió de la corona (cal recordar que l'article 57 diu que els homes van sempre per davant en la línia de successió), sense que es pugui tocar temes més banals per alguns, com la unitat d'espanya... tenint en compte el dret a la lliure determinació d'un poble que propugna la Carta de les Nacions Unides (O.N.U.). Trobareu notes en referència al tema en els articles 1, 18 i 55 .

Xavier-Albert Canal rep el premi President Companys 2008

En Xavier-Albert Canal, president de la Federació Catalana de Rugby ha estat guardonat amb el Premi President Companys 2008 per la seva tenacitat envers el reconeixement de les seleccions esportives catalanes.

.

Aquest premi el concedeix la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes de la que, val a dir, tinc l'honor de ser-ne soci.

.

L'acte, presentat per Antoni Bassas i Laura Duran, va tenir lloc ahir vespre al Palau de Pedralbes de Barcelona i va comptar amb la presència d'Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya, Anna Pruna, secretària general de l'esport de la Generalitat de Catalunya i Xavier Vinyals, president de la Plataforma ProSeleccions Catalanes.

.

A banda, la Plataforma ha lliurat també la seva insígnia d'or a les següents persones i institucions, igualment destacades en la seva lluita per l'oficialitat de les Seleccions: Kilian Jornet (bicampió del món de curses de muntanya), Pere Gratacós (Seleccionador absolut de futbol), Ivan Tibau (ex capità de la Selecció Catalana d'hoquei patins), Mohammed el-Idrissi (ex campió del món de full contact), Ot Pi (ex campió del món de biketrial), diari El 9 Esportiu, Víctor Montserrat (campió d'Europa de raquetbol 2007 i gerent de la Federació Catalana d'Esquaix i Raquetbol), Llibert López (vicep. Associació Catalana Rugby Lliga i vicep. Catalans Dragons de Perpinyà), Francesc Ferrer (pdent. de l'Associació Fistball Catalunya), Sebastià Sendrós (pdent. Federació Catalana de Ball Esportiu), Pere Moliner (pdent. Lliga Futbol Australià de Catalunya) i Enric Torrent (pdent. Federació Catalana de Físic-culturisme).

.

També en aquesta edició han rebut un homenatge les 15 federacions que han representat Catalunya en competició internacional oficial. Concretament, els esportistes i cos tècnic de les següents federacions i associacions esportives han rebut una insígnia de plata i un diploma en senyal d'agraïment: futbol sala femení i masculí, curses de muntanya, korfbal, twirling, icestock, físic-culturisme, bowling, pitch & putt, hoquei patins, patinatge artístic, patinatge de velocitat, futbol australià, raquetbol, raquetes de neu, ball esportiu, fistball i kickboxing i muay-thai.

.

Com ens fan beure a galet...

Si hi ha una cosa que cada vegada queda més clara, per palesa, és que el món del futbol està completament corromput.

.

Podría dir (de fet ho dic al títol) que ens fan beure a galet, però la realitat és que nosaltres mateixos, els aficionats a aquest esport, ens deixem prendre el pèl... i la veritat és que me'n sé d'un -que veig cada dia al mirall- que cada dia està menys per aquestes alegries. En quan a pèl em refereixo, evidentment.

.

Si primer va sorgir la polèmica sobre l'ascens del Màlaga, perquè el Tenerife es va deixar guanyar i així la Real Societat es va quedar una temporada més a la Segona Divisió espanyola, ara ja tenim també el segon capítol d'aquest serial: s'acusa del mateix al Llevant, en aquest cas per deixar-se guanyar per l'Atlètic de Bilbao i així salvar dels descens als bascos. En aquest cas el damnificat de la temporada 2006/07 seria el Celta.

.

Com sabreu els que seguiu aquest bloc, m'agraden força les dites i en aquest cas s'hi pot aplicar aquella de "quan el riu sona, aigua porta".

.

Perquè això és quasi tant vell com el propi esport. No cal ser un gran detectiu per veure de lluny que el 12-1 del famós partit espanya-Malta feia pudor a socarrim: a la mitja part anaven 3-1 i en 45 minuts van fer 9 gols... només ens faltava la mofa del propi porter de la selecció maltesa fent anuncis de cervesa, presentant-lo com a un amic.

I com aquest, podríem fer-ne una inacabable llista. Una altra cosa és que hom vulgui, o no, creure's el que li estan mostrant.

.

Com diu una gran cançó de Queen: the show must go on!

... i l'atur segueix pujant

24.837 parats més en el mes de novembre. Es diu ràpid, oi?

Doncs aquestes són les dades oficials que publica la Generalitat de Catalunya.

.

Cada dia que passa em fa més ràbia veure com tots plegats (ZP, Montilla i cia.) estan pendents de donar diners als bancs i caixes, mitjançar (que vol dir bonificar i més concretament també, donar diners per la patilla) perquè la Nissan o la Seat no tanquin o regulin plantilla.

Bé, això últim, al regulació de llocs de treball, no me'n fa de ràbia, més aviat em fa pena.

.

Aquests 24.837 llocs de treball provenen en la seva majoria de petites i mitjanes empreses, que paguen els seus impostos cada tres mesos (la majoria un 20% dels seus beneficis), seguretat social (un 40% sobre la base de cotització dels treballadors, que per fer-nos una idea potser més entenedora, és -aprox.- un 50% del sou net), per no parlar dels impostos com l'I.V.A., les escombraries i moltes vegades també l'impost de circulació dels vehicles comercials.

.

A on van a parar aquests impostos? Doncs segons sembla, actualment serveixen -en bona part- per donar-los als bancs i a les caixes, que reben les seves subvencions i fons perduts.

.

Què han de fer aquestes petites i mitjanes empreses que han pagat els impostos? En molt bona part, per poder mantenir-los oberts o, en el millor dels casos, fer ampliació de dit negoci, han d'anar als bancs i caixes a demanar crèdits per poder-ho fer. És a dir: han de pagar interessos a l'entitat de crèdit, havent pagat uns impostos que han servit per revifar les entitats de crèdit...

.

Això és el món al revés? els grans vividors continuen vivint (valgui la redundància) dels treballadors i del petit empresari, simplement perquè tenen als polítics agafats d'allà sota perquè a fi de comptes també han d'anar a parar als bancs i a les caixes a demanar crèdits pels diners que necessiten per fer les campanyes electorals. En resum, estem pagant impostos per poder demanar crèdits. Quina gràcia, oi?!

.

Hi ha qui te la cara molt dura.

Dia de la SIDA

S.I.D.A.: Síndrome de la ImmunoDeficiència Adquirida.

.

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana: Malaltia infecciosa, causada per un o més virus, que cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel·lular, la qual afavoreix la instauració d'altres infeccions i de malalties de pronòstic clínic greu. L'agent causant és el virus anomenat VIH (Virus d'Immunodeficiència Humana).

.

Avui és 1 de desembre i, de nou, es commemora un altre dia fatal.

.

Les xifres de morts i infectats són, encara ara, esfereïdores. Sembla mentida que amb tota la informació que hi ha al respecte, encara hi hagi tan poca sensibilitat cap a un mateix amb una malaltia que ha provocat prop de deu milions de morts en tot el planeta. De fet, la xifra que no és possible confirmar-la degut a que molts estats encara ara no volen donar informació al respecte. Ni a nivell mundial, que tindria una importància molt relativa, sinó el que és pitjor, a la pròpia població que ni sap els riscos que corre o la infecció que ja ha contret. tot degut a l'estigma del 'què diran'.

.

La Generalitat de Catalunya va publicar, en uns power points que he trobat força interessants, les dades epidemiològiques que van de nivell mundial fins a les dades al nostre país, Catalunya, i fins i tot de la capital, Barcelona.

.

La part positiva de tot aquest tema és que avui dia, ja existeixen combinats de fàrmacs (els famosos còctels) que redueixen la mortaldat de dita malaltia fins a convertir-la en 'només' una malaltia crònica. És a dir: de per vida.

.

Caldrà esperar perquè es trobi una medecina per aquest mal. Segur que sortirà, tot i que sempre arribarà tard. Ara ja ho és.

.

Malauradament també, seguirà morint molta gent arreu del món quan ja existeixi aquest fàrmac que eradiqui el VIH, perquè una cosa és viure als Estats Units o a Europa i una altra, molt diferent, és viure a l'Àfrica, Sud Amèrica o molts punts d'Àsia.

.