Units serem més forts

El recanvi a la cúpula d'ERC ja està tancat.

És un canvi natural, que no hauria d'haver estat mai tan traumàtic com ha estat, a fi de comptes, era evident que el relleu d'en Josep-Lluís Carod-Rovira és, com sempre s'havia suposat, en Joan Puigcercós.

M'alegro que finalment s'hagi tancat el cercle. L'ha hagut de tancar en Carod amb les seves declaracions de suport a en Puigcercós per les eleccions a President de la Generalitat de Catalunya.

Feia molts anys que en Puigcercós era el número dos, fins que en les darreres eleccions dins el partit va decidir presentar-se a número u.

Possiblement les formes d'en Puigcercós, deixant de banda a en Carod, és el que més va irritar a l'anterior president que de ben segur hagués mantengut de bon grat la seva hegemonia dins ERC i possiblement aquesta intenció de mantenir-se intocable a la presidència d'en Carod fou el que va moure a en Puigcercós a fabricar la 'opa hostil'.

Sigui com sigui, en Puigcercós és l'actual president d'ERC i per lògica ha de liderar el partit en els comicis a la Generalitat. Ara, amb el suport d'en Carod, comença a obrir-se de nou el cel per aquest partit que ha viscut últimament massa convulsions internes.

.

Permeteu-me fer un petit apunt, crec que molt necessari, en referència a un article que vaig publicar el passat 2 d'abril.

Comentava que en Xavier Vendrell convidava a marxar als crítics d'ERC, doncs bé, en el mateix acte on Carod feia públic el seu suport a en Puigcercós com a cap de llista, el president va demana als homes i dones d’esquerra ‘que caminin al nostre costat’.

Evidentment els dos comentaris xoquen frontalment.

Senyor Vendrell, apunti-s'ho.

.