No va poder ser. El camp de l'Atlètic Balears continua essent maleït i aquesta vegada, tot s'ha de dir, ho teníem tot de cara. Ens vam haver de conformar amb un empat a 1 gol quan el més lògic era, no tant sols una victòria, sinó un golejada. Empat a regust a derrota.
.
El marcador a la mitja part marcava un 0-1 mercè al golàs de Juvenal. Una altra canonada del sabadellenc en la que el porter local no va poder fer-hi res. Tot i així, els balears ja havien avisat abans que, tot i estar últims, amb el descens coll avall, no es deixarien vèncer així com així, la prova fou un xut al pal.
.
La segona meitat no podia començar millor pels interessos arlequinats: doble expulsió per part dels mallorquins, una per doble targeta groga i la segona de la manera més absurda: reiteració i més reiteració de protesta per aquesta expulsió. En resum, nou jugadors per jugar contra onze durant uns quaranta minuts i amb el marcador 0-1. Vist el panorama, el més lògic era tancar l'Atlètic a la seva àrea i aconseguir un segon gol que donaria tranquil·litat, però lluny d'això, els saballuts es van dedicar a tocar, tocar i retocar la bimba, amb la desesperació del tècnic, Ramon Moya... perquè tot s'ha de dir.
Conseqüència d'això fou que a falta de dos minuts pel final, els locals varen aconseguir esgarrapar un córner (que ni hauria d'haver estat) i d'aquest córner, un gol. 1-1 i gerra d'aigua freda.
.
Una victòria hagués suposat un cop moral molt important, tant pel Sabadell com pels seus perseguidors, però ara amb un calendari que fa feredat de mirar, les coses no es veuen tan maques com fa una setmana, tot i que el coixí de punts és clarament avantatjós.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada