Diada de Sant Jordi

Avui 23 d'abril, és la diada de Sant Jordi (sí, ja sé que no he descobert la sopa d'alls precisament), és una d'aquelles diades diferents, ja sigui pel fet de ser un dia laborables però, en certa manera, també és mig festiu. No en el sentit estricte, evidentment, perquè -els que tenim la sort de mantenir el nostre lloc de treball- ens tocarà fer la jornada corresponent, però sí en el sentit de que ja comença a fer bon temps i el dia es fa més llarg i això convida a sortir a passejar. Si hi sumem les parades amb les roses i els llibres que acoloreixen els carrers de tota població catalana i les senyeres o estelades als balcons, ja tenim una diada.

Si a més ens agrada llegir, punt extra.

Només tinc un 'però' (és evident que l'havia de tenir), i es tracta de tots aquests escriptors mediàtics que proliferen un dia de cada 365.

Bé, potser faria falta subdividir l'espècie (amb perdó del terme). Entenguis per 'mediàtic' algú que és famós, ja sigui per sortir assíduament per televisió, cinema, teatre, ràdio... i no per això són millor o pitjors els uns dels altres, que quedi clar. La diferència radica en el tipus de televisió, cinema, teatre, ràdio (etc.) a la que es dediquen. És a dir, no és el mateix que un periodista que presenta un programa de qualsevol mitjà escrigui un llibre, a que ho faci un 'col·laborador' d'un programa dels anomenats rosa (quan volen dir groc en molts casos) que te el 'títol' de famós pel simple fet d'haver tingut algun tipus d'afer amb alguna persona del ram de la faràndula en general.

Si bé és cert que tothom te dret a viure i a guanyar-se el pa com bonament pugui, també crec que aquest segon subgrup mediàtic, en certa manera, empobreix i embruta el sentit de la diada, a més de monopolitzar els anomenats mitjans. Tot i així, també és un secret a veus que la majoria d'aquesta gent té el que s'anomena un negre (serà perquè es queda a l'ombra?) que els hi escriu el llibre i ells, simplement, donen la cara. És la manera que tenen aquests escriptors, els anomenats negres, de guanyar-se la vida i de veure publicada alguna obra seva, tot i que mai podran demostrar la seva autoria. En resum, que aquí qualsevol és capaç d'escriure un llibre... en aquesta tessitura, qui sap si l'han vinent m'hi apunto.

.

Punt i a part és el tema de les roses. De ben segur que el gremi de les floristeries de Catalunya estaran una mica (diguem-ne) molestos amb la competència deslleial de les múltiples paradetes que floreixen (disculpeu, no ho he pogut evitar) en aquest dia. Vindria a ser un símil amb els escriptors mediàtics: sense saber-ne, s'emporten bona part del pastís.

.

Amb tot, queda demostrat que aquest és un país de contrastos i que tots plegats vivim en una (a vegades tensa) harmonia.

.

Bon Sant Jordi a tothom!