No hi ha marxa enrere

El divorci entre Esquerra i Reagrupament.cat ja és un fet. Si primer va ser en Jaume Renyer, que tot i ser un dels líders d'Esquerra Independentista, es va donar de baixa tot donant suport al líder de l'altre corrent crític intern d'Esquerra, R.Cat, poc després seria el propi líder de R.Cat, en Joan Carretero qui, en paraules seves, no estava disposat a sotmetre's a un judici sumaríssim. Ara ha estat n'Albert Pereira qui ha dimitit de president d'Esquerra del Camp de Tarragona. Es veu a venir quin serà el seu proper pas.

Em consta, a més, que no només han estat tres persones les que s'han donat de baixa.

.

Possiblement Joan Carretero va pensar quin era el moment precís per tensar la corda i des de la cúpula no s'han tingut miraments a l'hora de tallar-la.

.

Sota el meu punt de vista, ara mateix Esquerra (fixeu-vos que en tot moment parlo d'Esquerra i no d'ERC) ja ha perdut completament de vista la seva fi i només es dedica al present, sense pensar en el futur. Potser ningú s'adona que Esquerra és el partit que te més ex-votants que no pas votants? Encara ningú s'ha adonat del perquè?

.

La cúpula, tal i com ja va avançar en Xavier Vendrell, pensa que els crítics han de marxar d'Esquerra. Que vagin en compte, corren el perill de ser, definitivament, un satèl·lit més del PSOE i ser quedar-se sols. Perquè les declaracions de Carod, VicePresident del Govern de la Generalitat, dient que no es pot marxar del govern per un mal acord en el finançament, són d'allò més esperpèntiques i no ajuden a pensar altra cosa que no sigui que aquí cadascú defensa la seva cadira i punt. Perquè quin motiu més important pot haver que aquest? Senyor Carod, per sort, vostè ja no mana a Esquerra.

.

Hi ha una frase que encara es repeteix bastant, va ser lema de campanya electoral: fets, no paraules. Últimament sembla evident qui s'ha quedat en paraules i qui ha passat als fets en tot aquest procés. O dit d'una altra manera, qui es mou i qui s'ha quedat assegut a la seva poltrona.

.