Tal com el passat dissabte, 18 d'abril, el diari Avui+ publicava una entrevista amb Joan Carretero, avui és el torn de'n Joan Puigcercós.
Sincerament, el president no m'ha convençut i vull desglossar quatre punts (de fet són cinc), els que crec claus:
.
1. Parla de desafiar l'estat espanyol, quan hauria de dir plantar a dit estat, en les preguntes sobre el finançament. És així de fàcil.
.
2. Es pregunta què hi fa el PSC al govern de la Generalitat si no són capaços de desafiar el govern espanyol amb els seus 25 diputats... benvolgut president, ja li ho dic jo: Josep-Lluís Carod-Rovira i vostè mateix van pactar aquest govern amb un socialista de president. Si vostès es van creure que els socialistes catalans, aquests 25 diputats, serien capaços de desafiar als espanyols, el problema el tenim a ERC, no el tenen al PSC que saben prou bé qui és qui els mana.
.
3. Li pregunten sobre els cants de sirena de CiU i no en vol sentir a parlar per no tenir clara la causa i els objectius i els demana (la causa i els objectius). Molt senzill president, això li ho diria qualsevol militant d'ERC. Causa: Catalunya. Objectiu: Independència.
.
4. Segons diu el president, el pacte de govern amb el PSC ha estat per arrossegar els socialistes cap a posicions catalanistes. Sincerament crec que no s'ha aconseguit, és més, recordo certa conselleria que va hissar una bandera espanyola poques hores després de treure-la. Hi afegiria que fent un ridícul espantós. Qui arrossega a qui?
.
5. Diu estar disposat a aglutinar totes les sensibilitats del partit -només faltaria, és el president d'ERC, no només dels qui el van votar!-, però, ai l'as! a la pregunta següent, sobre Carretero i el seu tsunami, respon que si aquest no accepta el que mana la cúpula del partit te les portes obertes per marxar i de passada es renta les mans sobre la possible expulsió, passant-li la patata calenta al secretari general, en Joan Ridao. S'escuda, a més, en que Carretero no vol parlar amb Ridao, però no ho diu tot: el que vol Carretero una reunió dels representants de R.Cat amb la direcció d'ERC. A veure si s'adonen d'una vegada que Carretero no és més que el cap visible d'una de les sensibilitats del partit. Per tant, en què quedem: Integrem totes les sensibilitats del partit, que és el s'ha de fer sempre i quan obeeixin els estatuts d'ERC, o hem de fer exclusivament el que vol la direcció?
Per últim i en el mateix punt incideix en el que jo entenc com una falta de respecte envers el líder R.Cat dient que ha saber què vol ser quan sigui gran. Carretero te clar que quan sigui gran vol ser català i només català, de fet és una evidència. Precisament aquest moviment intern és qui te i diu les coses més clares.
.
Sincerament president, crec que el dia de l'entrevista, fora ahir o un altre dia, no va estar d'allò més encertat. No tot és culpa dels altres, s'ha de saber ser autocrític o simplement és només que es va llevar amb el peu Esquerra?
.
2 comentaris:
jo la veritat que em sembla que ja tinc prou d'aquest color.....donen respostes en les que després s'han de des-dir, fixat amb e lpunt dos que comentes, però que diu aquest xixarel-lo, si són ells el que han fet presi al monti...petètic....
Correcte amic Albert,
es contradiu en tot moment en aquesta entrevista i possiblement he escollit un títol fins i tot molt benèvol.
Tot i així, continuo pensant que la solució no és deixar el partit, perquè d'aquesta manera, en certa forma, els estàs donant la raó i sobretot els dónes quelcom que no és exclusivament seu: ERC.
Sota el meu punt de vista els últims comicis a ERC van fer molt de mal perquè el guanyador ho va fer amb el suport de només el 37% i sota el meu punt de vista, ni molt menys disposa de la posició de força que creu tenir.
No oblidem però, que en polítiques socials (que no socialistes) estem tots en la mateixa tessitura.
Publica un comentari a l'entrada