Revista digital EL SABALLUT

divendres, 31 de juliol del 2009

Incoherències.


El castell de Montjuïc fou un fortí molt important durant en guerra de succeció i és un dels punts estratègics més importants que van dur a la capitulació de la ciutat de Barcelona, amb la conseqüent pèrdua dels drets de Catalunya davant Castella i amb el Decret de Nova Planta en ple procés d'imposició. Al segle XVIII.

Gairebé 300 anys més tard, semblava que el castell havia de passar a mans de l'ajuntament de Barcelona segons van acordar el batlle d'aquesta ciutat amb el president del govern espanyol.

El traspàs però, arriba amb trampa. Hi ha imposicions, és a dir, que donen el castell però no el donen. Marxen, però no marxen.

Les 'forces de defensa' continuaran presents al castell, segons la Ministra de defensa, Carme (o més aviat Carmen) Chacón, pel treball de pau d'aquests (???). Com es poden dir tantes incoherències en tan poques paraules? I aquest fet no justifica, ni molt menys, com diu ella, aquesta presència a Montjuïc.

Així doncs, en teoria tot i canviar de mans, el castell de Montjuïc continuarà sent l'hàbitat naturals dels canons i els fusells. Això sí: pel treball de pau que fan.

.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Appaquí! tu si que has deixat anar una incoherència com una casa de pagès.
El castell de Monjuïc, co el seu nom indica, es troba a la muntanya de Montjuïc.
En canvi, el barri de la RiBera, com el seu nom indica, dificilment pot trobar-se dalt d'una muntanya.
El que es va edificar sobre aquest barri fou la ciutadella.
A part d'aquesta incoherència, completament d'acord amb qualsevol crítica a la MaChacón.