Habemus finançament!

Per fi s'han posat d'acord en el finançament. Ja cansava el tema, sincerament. El problema rau en: és un bon acord? La resposta és clara, concisa i rotunda: NO.

Qui ens vulgui fer creure que és bo ens dirà que hem de continuar essent solidaris, però la veritat pura i dura és que continua l'espoli fiscal.

A més, es passen la llei per on els sembla, ja que allarguen un any més del termini fixat a l'Estatut per pagar el seu deute.

Tot i així em fa força ràbia veure, com ara hi ha espavilats a Convergència que diuen que això no pot ser, que si patatim, que si patatam... quan ells foren els responsables de signar un Estatut (entenguis 'estatutet') que fixava unes pautes a seguir.

És molt fàcil això de dir que no es fa fil per randa el que diu la llei estatutària, que ens prenen el pèl i mil termes per l'estil més, però potser algú els hauria de recordar a tots ells que a hores d'ara encara hi ha per traspassar competències de l'estatut... del 1977! Amb 23 anys al poder els deuria mancar temps per sol·licitar (o reclamar) el que els tocava.

Per altra banda, efectivament seguim pagant els plaers de la cort i no ens imposem en el que seria bàsic: cobrar directament els impostos i després, en tot cas, ja passaríem comptes a Madrid. No, enlloc d'això, els diners marxen directament a la capital del regne i des d'allà, quan a ells els sembli, com els sembli i quant els sembli, ja ens tornaran alguna cosa.

De ben segur que és el millor finançament que ha tingut mai Catalunya des que està sota ocupació espanyola, però això no significa que sigui un bon finançament, ni que sigui just per les ciutadanes i pels ciutadans de Catalunya.

A hores d'ara ja ens deuen un any, perquè recordareu (i sinó us en faig memòria) hauria d'haver estat tot lligat el passat 8 d'agost de 2008. Des d'aquell dia s'han anat marcant dates, ni recordo quantes, fins que finalment l'han encertat. És lògic, quan dius tres-centes seixanta-cinc dates en un any, el més lògic és que acabin encepegant. Bé, sempre i quan no sigui un any de traspàs. Llavors el tema es complicaria.

Al tema: que ens deuen un any però, a sobre, ens demanen un any més de cap per complir amb el seu deute.

Hi ha una frase que va dir precisament l'ex-president Pujol que vindria molt al cas: Qui s'han cregut que som nosaltres??!!

Sí, ho heu encertat, després de pronunciar-ho, gairebé aixecant les armes, va continuar passant per l'adreçador. Els catalans som així.

.