Encara que el míster, Ramon Moya, segueixi amb el seu discurs prudent, encara que apunti a les vuit primeres places (les que donen dret a jugar la copa del rei la temporada vinent), és evident que aquest Centre d'Esports Sabadell te la possibilitat d'arribar a disputar la fase de promoció d'ascens a la Segona Divisió A.
Ahir, en el partit disputat a l'estadi de la Nova Creu Alta, davant un rival com la Unió Esportiva Lleida que, tot i només haver sumat un dels últims quinze punts, arribava a la capital del Vallès amb possibilitats de tornar a estar entre els quatre primers. Això sí, havia de superar al conjunt arlequinat.
A l'hora de la veritat només hi va haver un equip al terreny de joc, els del Segrià només van donar la cara durant els primers deu minuts, un quart d'hora com a molt. Precisament poc després arribava el seu immerescut gol, fruït d'un contraatac. Fou el principi de la fi pel Lleida, que des d'aquest moment només va pensar en defensar-se, en posar l'autocar que es diu en l'argot futbolístic. Mala tàctica. Aquest Sabadell ja porta dies avisant que és un rival molt dur i que es creix en l'adversitat i és que ja van sis partits remuntats des d'aquell èpic 1-3 a Terrassa. Així doncs, l'empat va arribar mitjançant un atac de tota la davantera arlequinada, fins que Joel, el màxim artiller saballut, va fer pujar l'empat a l'electrònic.
Així es va arribar a la mitja part.
La segona fou un monòleg pels deixebles de l'entrenador (precisament lleidatà) Ramon Moya. Poc va resistir la defensa de la terra ferma i el 2-1 no es feu esperar, poc després, amb l'expulsió del capità lleidatà Campabadal, el partit no va tenir cap mena de color. Bé, sí: els arlequinats.
El tercer i quart van anar caient i només un bon grapat d'ocasions avortades pel porter visitant no deixaren pujar el cinquè al marcador.
.
Amb aquest resultat el C.E. Sabadell puja a la tercera posició, passant al Sant Andreu i deixant darrera seu al Barcelona Atlètic, Badalona i el propi Lleida. Aquest últim ja a quatre punts i amb el gol-average a favor.
.
Espero sincerament que el Lleida pugui recuperar-se tot i que, com ja vaig dir a principi de temporada, ja han fet la seva feina, com a mínim l'objectiu inicial. Ànims!
.
El proper partit serà una complicadíssima visita al camp de Foietes, a Benidorm, en horari matinal, mentre que la resta de rivals pels llocs de promoció d'ascens tenen partits, en principi, assequibles.
2 comentaris:
FELICICTATS....QUIN BANY....
Aveure si aixequem cap... espero que pogueu entrar al play off, i poder tindre un altre equip català a segona A..el lleida, haurà de millorar aviat, però jo confio...
Hola de nou Albert!
Moltes gràcies (per la part que em toca)!
La veritat és que el partit no va tenir color. El Lleida no va donar sensació de perill ni avançant-se al marcador. Espero que millori, però sobretot que no us hi poseu nerviosos. Com ja et vaig dir a principi de temporada, s'ha de ser conscient de quin és l'objectiu de l'equip i un cop s'aconsegueixi, tot el que arribi de més, benvingut serà.
I pel que fa al Sabadell, anem partit a partit i no ens volem plantejar res que estigui més enllà d'aquest diumenge, que juguem contra el Benidorm...
Publica un comentari a l'entrada