El Sabadell amb un peu a la promoció d'ascens

Ja sé que últimament quasi només parlo del C.E. Sabadell, però és que m'agradaria que el meu bloc tingués una mica més d'alegria i no tant de desencís i la veritat és que ara mateix, una de les poques coses que m'animen és aquest equip de futbol. O millor dit: aquesta màquina de fer futbol.

.

Aquest diumenge nova victòria, i van sis de consecutives, davant del qui era el quart classificat (el Sabadell era tercer, passés el que passés), la U.E. Sant Andreu, que arribava amb l'etiqueta d'equip menys golejat, es van emportar de record de la capital del Vallès un 3-0 sense cap mena de pal·liatius.

Tots tres gols van arribar en una primera meitat per emmarcar, on es va fer tot el que s'havia de fer. La segona, tret de l'expulsió d'Agustín, amb targeta vermella directe, potser (i només 'potser') un pèl rigorosa, va ser l'únic que va trastocar una mica els plans de Ramon Moya. Com dic, aquesta segona meitat només va servir per deixar passar els minuts i poca cosa més. Tot i que els andreuencs van tenir una oportunitat per maquillar el marcador, els arlequinats també van tenir més i millors ocasions per ampliar-lo encara més. Al final però 3-0, assegurant la tercera plaça, ja que el quart classificat passa a ser el Barcelona Atlètic, que està a 7 punts (dissabte va empatat a 1 gol a Gavà) i el cinquè i sisè classificats són la U.E. Lleida i la U.E. Sant Andreu, respectivament. Estan empatats a punts, a 8, més golaverage dels sabadellencs (és a dir, a efectes pràctics, a 9). Queden sis jornades i per tant, 18 punts. És cert que pot passar de tot, però la distància comença a ser prou important com per estar tranquil.

.

A més, la jornada es va arrodonir amb la derrota a Terrassa (gràcies veïns!) de l'Alcoià, segon, que queda a només 5 punts i havent de passar per la Nova Creu Alta. El Vilareal, el líder, també va perdre, tot i que aquest ja no compten, juguen una altra lliga.

Així doncs, aquest final de lliga promet emoció... per intentar arribar a prendre aquesta segona plaça als valencians. Per moral: la nostra!

Possiblement sigui l'eufòria, però ara per ara, tot i el calendari que ens queda, que fa feredat de mirar, veig possible aquest sots-campionat. El 10 de maig sortirem de dubtes.

.