Bermejo sí... però Álvarez no???

Ja sé que fa dies del tema de la dimissió del ministre Bermejo, disculpeu, m'estic posant al dia poc a poc.

Anant al gra:

Em sobta que el ministre Bermejo hagi plegat, o l'hagin fet plegat, això no se sabrà mai, per anar de caça a una finca pública, on només hi poden anar uns quants privilegiats, tot i ser pública, juntament amb el jutge que porta un cas de corrupció d'un partit polític rival, policies que investiguen el cas i altres perles.

No és que em sorprengui que per això, que podria pressuposar que el partit que governa l'estat pot estar darrera de la trama o que hi te interessos particulars, hagi hagut de plegar. El que em sorprèn és que ho faci Bermejo però no ho hagi de fer Magdalena Álvarez.

Perquè? Ben simple: el cas de Bermejo es tracta d'un tema d'espionatge dins d'un partit polític, entre ells mateixos, que més que una altra cosa, el que em provoca personalment és incontinència urinària. Sí, sí, de pixar-me al damunt (amb perdó) de tant que em fa riure!

Per contra, el tema de la ministra Magdalena Álvarez ha clamat al cel més d'una i més de dues vegades.

Primer resulta que va ser per culpa de les obres de l'AVE que rodalies Renfe Barcelona tenia problemes d'horaris. Ara, quasi un any i mig després, resulta que els problemes són els mateixos, sense l'excusa de les obres de l'AVE. I aquí no passa res.

És a dir, per un tema de trama política de les més altes esferes estatals, un ministre mereix plegar, ara bé, quan es tracta de que el poble més ras, el que ha d'anar a treballar en tren, és el perjudicat, aquí no passa res.

I després volem que la gent, les persones, creguin en la política i en els polítics?