I perquè així?

Ja fa molts i molts dies que em ronda pel cap el que ara escriuré i de tant simple que és em sembla que ratlla quasi absurd.

.

Us poso en antecedents: ja fa temps que estem en crisi. Això és una evidència, no he descobert la sopa d'alls precisament, però tot just ara s'ha fet de manera oficial, o millor dit: s'ha reconegut. Aquest fet ha servit perquè moltes empreses tinguessin una excusa més o menys 'lícita' (amb moltes cometes) per despatxar a un nombre indeterminat de treballadors que, per altra banda, en molts casos possiblement ja anaven sent un dèficit per aquestes empreses.

.

I quan parlo de dèficit per a les empreses ho dic en el sentit econòmic més estricte. Ja ho he exposat en algun altre article, però hi torno perquè considero que convé: la seguretat social que paga una empresa per a un treballador és quasi d'un 40% en total, comptant això sí, la part del treballador. Així doncs, el percentatge que paga l'empresa és gairebé d'un 34% sobre la base de cotització. Pels qui no sàpiguen de què parlo, els ho posaré més entenedor, amb números: amb un sou brut de 1000 euros al mes, tenim una base de cotització d'uns 1170 euros (suma del sou brut més una dotzena part de les dues pagues extres). Això són, aproximadament, uns 398 euros de seguretat social que paga l'empresa i d'uns 75 que paga indirectament el treballador. És a dir que un mileurista en realitat per l'empresa val 1400 euros. I només he exposat la despesa de seguretat social.

.

Potser ha semblat que em poso de part de l'empresari i potser així sigui en aquest cas, però no estic parlant només de les grans empreses, de les grans multinacionals, sinó que també estic parlant del bar del costat de casa on hi ha dos cambrers, de la llibreria del cantó on hi treballen quatre persones, o de la sabateria del davant on són tres a despatxar. Per aquests, la quantitat a liquidar per seguretat social és un dispendi molt important.

.

Vistos els números em sorprèn llegir noticies com les d'aquest enllaç, on diu que el govern d'espanya vol incentivar els bancs amb 30.000 milions d'euros per donar crèdits.

.

Sembla correcte que la gent tingui més facilitat per aconseguir crèdits, oi? però tenint en compte a més, que aquests diners que l'estat donarà als bancs els aconsegueix mitjançant els impostos que nosaltres mateixos paguem i que moltes vegades ja ens obliguen (vegis l'exposat sobre la quotes de la seguretat social) a demanar crèdits bancaris per tirar endavant un negoci per petit que sigui, jo ho veig una estafa.

.

El resum, crec que és simple: si no paguessim tants d'impostos, des de l'IBI a l'IVA, des de la taxa d'escombraries a l'impost de matriculació, la renda, els no sé quants impostos de graven la benzina, només per posar uns exemples, com dic, si no ens collessin tant, segurament no ens faria falta demanar tants crèdits als bancs i caixes. L'estat els dona els nostres diners perquè ells ens els puguin deixar. Ironies de la vida.

.