Estarà Obama a l'alçada de les espectatives?

Barack Obama ja és oficialment, des d'avui mateix, president dels Estats Units d'Amèrica.

A aquest home amb arrels familiars a Kenya, l'envolta una aureola d'esperança, de canvi en el sistema global del planeta. Molts veuen en ell a un altre J.F.K. i per iniciativa pròpia (o dels seus assessors) ha volgut anar des de Filadèlfia fins a Washington en tren, emulant al seu ídol Abraham Lincoln, qui va fer abolir l'esclavitud al seu país. Tot plegat un grapat de simbolismes per començar el que podríem anomenat com el mandat (o el president) de l'esperança.

D'aquest home s'esperen doncs grans coses, començant per solucionar la crisi econòmica mundial o la guerra entre hebreus i palestins (i no forçosament per aquest ordre).

Tant de bo estigui a l'alçada d'aquestes expectatives que ha generat, o que s'han generat, a través del 'Yes, we can'.

.

Particularment crec que molta gent s'emportarà una decepció, no perquè no sigui Obama un bon líder, que està per veure i per tant te el benefici del dubte, sinó perquè el més probable és precisament això, que s'espera molt -potser massa- d'ell, possiblement se n'espera tant perquè agafa el testimoni del que sense cap mena de dubtes serà recordat com un dels més nefastos president de la història dels EE.UU.. No costarà ser millor que Bush II, això està clar, però les expectatives, la cota de pantalla, la te a un nivell que li resultarà difícil d'aconseguir.

.

Com diria en Jaume Sisa: que tinguem sort!

.