ZP i els 'seus' 400 €

Hi ha temes que em sobrepassen i un d'aquest és que s'enganyi a tort i a dret a aquell qui és més feble i susceptible per guanyar una posició de privilegi.

Una d'aquestes estafes és la que va fer en ZP amb aquells famosos 400 € que donaria a tothom. Els més desfavorits per aquesta societat, de nou van creure en la paraula d'aquest que es fa dir socialista i han quedat ben pentinats.

A l'hora de la veritat ha estat tot un altre tema. Qui ja rep, i ràpid, aquests diners són els treballadors que més cobren a la seva nòmina, aquells que tenen la sort de tenir més retenció en la seva fulla de salaris. Sort perquè evidentment, qui més retenció te és qui més cobra, evident.

Ara bé, què passa amb aquells qui no tenen retenció a la seva nòmina? Aquells que cobren el Salari Mínim Interprofessional? Aquells qui no tenen una feina a jornada completa? O diré més: aquells qui tenen dues feines (o més) en dues empreses diferents, que es veuran obligats a fer la declaració de renda, tot i cobrar misèria, si ho comparem amb gent que tenen una feina fixe i a jornada completa?

En tots aquests supòsits, o en la majoria d'ells, no és necessari retenir cap quantitat a compte de renda perquè, per desgràcia, aquestes nòmines són més que discretes i no arriben al mínim per haver de declarar per aquest concepte. Com comento en el cas anterior, aquell qui te dues feines a mitja jornada (per posar un supòsit) sí que hauran de fer la declaració, ja que la llei obliga a declarar sí o sí a aquell qui te més d'un certificat de treball en un any. I si no se li han practicat retencions en les nòmines, més li val estar ben confessat.

Doncs bé, un govern teòricament socialista ha fet una llei on garanteix la devolució ràpida d'aquests 400 € a qui més retenció té, que és qui més cobra (i en conseqüència qui menys ho pot necessitar). Mentre que aquells qui no tenen retenció o els qui en tot l'any no arribin a una retenció d'aquesta ja famosa quantitat, s'hauran de pintar a l'oli els diners promesos.

Si de veritat la Seguretat Social te superhàbit, no seria més lògic i socialista augmentar, per exemple, les pensions mínimes de jubilació? o de viduïtat? Això només per posar uns exemples. Ah, que això no reporta tants vots... és cert, mira per on no havia pensat en això quan he fet aquesta rapidíssima reflexió.

Si això és socialisme, jo ja no hi entenc ni un borrall de política.

P.D.: encara em ressona al cap aquelles dolces (i tanmateix mentideres) paraules: 'aprovaré el estatuto que aprueve el Parlamento de Catalunya'.