Hi ha una dita que és 'el moviment es demostra caminant'. I és cert, és una de les maneres de demostrar-ho.
Podríem aplicar aquest principi al PSC?
Aquest passat cap de setmana van tenir el seu congrés i, pel que m'he pogut informar, el president de la Generalitat de Catalunya, en Montilla, li va treure 'el fuet' a en ZP pel que fa a l'estatut, el finançament, les infraestructures... en fi, la mateixa cançó de sempre.
Hi ha 'però', una diferència: els socialistes catalans tenen 25 diputats a Madrid i aquests, si ho creuen convenient, poden votar el contrari que els seus socis de Madrid. Segons va dir el propi Montilla, abans de res han de respondre davant el poble de Catalunya.
Paraules molt enlluernadores elles, però en la mateixa sintonia que les de ZP. Una altra dita que hi va que ni pintada: molt soroll per a no res.
En resum, podríem dir que bona part dels ciutadans de Catalunya varen donar el seu vot de confiança a la filial del PSOE a Catalunya. Ara farà falta veure què pesa més: el seguidisme del PSC cap al PSOE o el del partit del President de la Generalitat de Catalunya cap al poble de Catalunya. Està clar que tot alhora és utòpic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada