Ara bé, sentir a dir a alguns dels qui manen al C.O.I. que s'ha de fer aquesta diferència, separar l'esport de la política, és poc menys que una aberració sobretot a partir del moment en el que, per participar en uns jocs olímpics ha de ser, forçosament, sota la bandera d'un estat reconegut per les Nacions Unides. Si això no és polititzar l'esport, ja no hi ha res que ho sigui.
No poden pretendre fer unes normes al seu gust i, quan els van en contra, obviar el que ells mateixos manen. Quin cinisme, quina hipocresia, quina poca vergonya!
Dit d'una altra manera: països sense estat com són Escòcia o Irlanda, per dir-ne un parell, tenen la potestat de jugar un mundial o europeu de futbol (també per posar un exemple d'un esport en concret), però no poden anar als jocs olímpics sota la bandera escocesa o irlandesa, ho han de fer sota la Union Jack, és a dir, en nom de la Gran Bretanya. Si la idea és no polititzar: fem-ho bé!
Sigui com sigui, les protestes actuals en contra dels jocs a Beijin canviaran per sempre la història de la flama olímpica, ja que ara les queixes són pel Tibet, però hi haurà el dia que seran per Guantanamo, el poble saharaui, el Quebec, Escòcia o, perquè no, Euskal Herria i Catalunya.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada