Del Segre fins a Barcelona, passant per Madrid

Que trist és veure els pantans tan buits. Després de tres anys de sequera el tema ja és alarmant.

Malauradament a més, veiem com aprofiten en Montilla i en Mas per continuar tirant-se els plats pel cap. Que si Segre, que si Ebre, que si Roine... però no en treiem res en clar.

Pitjor encara és veure com, des de la Generalitat de Catalunya no hi ha potestat per traspassar aigua d'allà on n'hi ha, a allà on fa falta. Si en ZP diu que no es pot fer segons que, aquí tots aturats i a demanar a la capital del reino des d'on s'ha de portar aigua a Barcelona.

Aquest fet ha donat peu a que, des de la Generalitat Valenciana, reivindiquin el Plan Hidrológico Nacional del seu PP.

En una d'aquelles converses de cafè, que diria una cançó d'Els Pets, on es solucionen tots els problemes del món, no vaig poder evitar sentir com dues persones es deien que 'si no ens ajudem entre els catalans, com hem d'anar bé', vaig entendre que ho deien en el sentit de que si fa falta aigua a Barcelona, gairebé que des de Tarragona (Ebre) o Lleida (Segre) els l'haurien d'oferir. És utòpic, evidentment, però és ben cert que si no som capaços d'ajudar-nos ni en això, vindrà un tercer (com per exemple la Generalitat Valenciana) a arreplegar el que pugui, perquè tot plegat deixem que se'ns escapi de les mans.

Per cert, la fotografia l'he extret d'Osona.com, és el poble de Sant Romà de Sau quan ja estava abandonat, però encara no s'havia inundat.