Frase feta per avui 30 d'abril de 2008

Per l'abril, cada gota en val mil.

Dita catalana.

Conveni Ajuntament - C.E. Sabadell

Per fi l'ajuntament de Sabadell s'ha decidit a moure peça per fer que el Centre d'Esports Sabadell tingui un futur una mica més digne.

Com acostuma a passar amb l'ajuntament de Sabadell, s'ha fet tard i malament. Sentireu a dir que les ajudes al club són més del doble i efectivament així és, però de nou tornem a picar amb la mateixa paret.

Primera pregunta: Perquè ara? La resposta és molt simple i la trobem en la massa social del club, els seus socis i seguidors. Des del fòrum ex-oficial del club es va començar a parlar ara fa uns tres mesos de la possibilitat d'endegar una campanya de recollida de signatures per demanar a l'ajuntament una implicació major en el club ja que, a través de la Fundació de l'Esport Sabadellenc, n'és l'accionista majoritari. Els afeccionats arlequinats van decidir no fer res fins que la situació del primer equip deixés enrere el perill de descens, que fins no fa massa setmanes era una possibilitat palpable.

Ara doncs, passat aquest perill i sense possibilitat de demanar explicacions, l'equip de govern ha fet públic un conveni amb el club per la temporada actual i les tres properes.

Les quantitats són les següents:

Temporada actual (2007/08): 75.000 euros

Temporada 2008/09: 160.000 euros

Temporada 2009/10: 170.000 euros

Temporada 2010/11: 180.000 euros

Evidentment són quantitats superior, sobretot a partir de la temporada vinent, però que no suposen uns augments com per pensar que el primer equip tindrà el play-off assegurat la temporada vinent, ni molt menys.

Diguem que és allò del pa per avui i gana per demà.

A més, cal afegir que hi ha un punt força curiós i és el que indica que dites quantitats es deixaran de pagar/cobrar en un suposat cas d'ascens de categoria. Alguns ja s'han afanyat a apuntar que és perquè al ser una categoria superior, aquestes quantitats serien superiors. Llàstima que això no ho diu enlloc i llàstima que tampoc s'indiquen quines podrien ser aquestes quantitats superiors.

Degut a això, la idea de fer una campanya de recollida de signatures per demanar una major implicació de l'ajuntament ja queda anul·lada, tot i que les quantitats siguin ridícules. A qui se li ha d'anar a dir que, tot i que es pagui més del doble, el propietari del club continua sense creure en el C.E. Sabadell?

En resum, de nou un moviment estratègic ens portarà fins el 2011, casualment any electoral... i també casualment és l'any que els terrenys de Can Borgunyó (Estadi de la Nova Creu Alta i Olimpia) passaran a ser propietat pública.

Oli de gira-sol: sí però no, no però sí...

A casa cuinem amb molt poc oli, pel que fem servir sempre oli d'oliva verge, que és més car que els demés, però al cap i a la fi, pel poc ús que en fem, afortunadament ens ho podem permetre.

Això no és així a tot arreu, hi ha gent que té per costum utilitzar molt oli o simplement la butxaca va massa buida que ho han de fer amb olis més econòmics.

Aquests dies aquestes persones tenen un greu problema. Resulta que el ministeri de sanitat ha dit que s'ha d'anar amb compte amb l'oli de gira-sol, que val més que no s'en faci servir perquè, pel que sembla, n'hi ha que està contaminat.

Ho expresso d'aquesta manera tan genèrica perquè és la sensació que tinc de la manera que s'explica el govern de l'estat.

Les coses pel seu nom: no tenen ni idea de quin és l'oli adulterat i per això ens ho diuen d'aquesta manera. Sembla ser que no tenen en compte que moltes vegades és molt pitjor el que no s'explica que el que s'explica i (jo sí) m'explicaré:

No es pot dir que hi ha 'algunes partides d'alguns olis' que no són aptes pel consum i que aquestes no siguin retirades del mercat. Quan hom alerta de quelcom per l'estil ha de dir, com a mínim, quines són les marques que poden tenir aquest problema amb el seu producte. No fer-ho repercuteix en unes companyies que deixaran de tenir uns ingressos per la por dels consumidors a tot i a tothom. S'exposen doncs, a que dites companyies demandin per danys i perjudicis i les indemnitzacions corresponents per part de l'estat per aquestes pèrdues que tindran. I la següent pregunta és: qui pagarà aquestes indemnitzacions? Evidentment els contribuents.

Si aquesta és la manera de fer del nou govern de ZP, anem llestos...

Cap de setmana esportiu

Cap de setmana d'emocions esportives.

Mentre en waterpolo els jugadors del C.N. Sabadell ja han dit adéu a la competició arran de les dues derrotes davant el C.N. Barcelona en el Play-Off al títol, els de l'O.A.R. Gràcia-Sabadell, d'handbol, ja fa dies que estan 'de vacances' al haver acabat la seva competició de lliga sense opcions d'ascens.

Pel que fa al bàsquet, ja s'acosta la finalització del campionat de la LEB Plata i la U.B. Sabadell encara té possibilitats d'aconseguir la permanència. Aquest diumenge davant el Santa Pola, últim classificat i jugant a casa (3/4 d'una del migdia, al Pavelló de Sol i Padrís), no té excusa per no sumar una nova victòria que deixaria pràcticament sentenciada aquesta anhelada permanència.

Per cert: l'entrada serà gratuïta.

Pel que fa al futbol, el Centre d'Esports Sabadell es troba en una situació completament diferent als del bàsquet. Els arlequinats encara tenen opcions d'accedir al Play-Off d'ascens i no volen deixar escapar aquesta oportunitat que tenen en una lliga tan igualada. Cinc punts separen als saballuts de la quarta plaça i degut a varis enfrontaments directes no seria d'estranyar que el dilluns es veiés aquesta posició a només dos punts. El problema és que els homes de Ramon Moya tindran al davant al potent Alacant de l'ex-arlequinat Antonio Cañadas, el club amb el pressupost més elevat de la categoria, que es diu de pressa. És tercer classificat a un sol punt del segon i de ben segur que no voldran deixar escapar la possibilitat d'accedir-hi. Tot i així, la cara positiva de la moneda, és que ja estan pràcticament classificats i pot haver certa relaxació a les seves files.

Els jugadors arlequinats han declarat, a més, que tenen ganes de rentar la imatge que van deixar al Rico Pérez d'Alacant a la primera volta del campionat, on van caure derrotats estrepitosament per un contundent 5-0.

La T.A.S. dóna la raó a l'esport català

El Tribunal d'arbitratge de l'esport (T.A.S.) acaba de donar la raó a la Federació Internacional de Bowling (F.I.Q.) davant un recurs presentant per la Federació espanyola, que pretenia que la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (F.C.B.B.) no hi fora acceptada com a membre de ple dret.

Aquesta resolució indica que la legislació espanyola no pot incidir en les decisions d'un organisme internacional independent com és una federació esportiva.

Com és habitual en aquests casos, la federació espanyola ha posat el crit al cel i ja ha dit que no pensa competir a cap torneig on pugui participar Catalunya. No cal dir que, com no podia ser d'una altra manera, el Consejo Superior de Deportes s'ha declarat ràpidament al costat de la federació espanyola.

Aquesta decisió del T.A.S. obre una nova porta a la internacionalitat de qualsevol federació esportiva catalana ja que, a més, crea un precedent.

Tot i així, no tirarem campanes al vol... malauradament ja sabem com en són de llargs els braços del C.S.D..

Noticia a la web de la F.C.B.B.

Frase cèlebre per avui, 24 d'abril de 2008

El llenguatge ens ajuda a capturar el món, i quant menys llenguatge tinguem, menys món capturem. O més deficientement. Una major capacitat expresiva suposa una major capacitat de comprensió de les coses. Si s'empobreix la llengua s'empobreix el pensament.

Fernando Lázaro Carreter. Filòleg espanyol (13 d'abril de 1923 — 4 de març de 2004).

Vergonya aliena

Mai he rigut d'algú que, sense ser catalanoparlant, parli el nostre idioma com pot. Seria una falta de respecte molt important. A part que indueix a aquesta persona a que ho deixi de fer.

Però aquest matí he sentit vergonya aliena, que no és ni molt menys el mateix, al llegir una noticia en la versió digital del diari Avui+ en la que es veu un cartell indicatiu (per obres) amb unes faltes d'ortografia de campionat.

És evident que jo no sóc perfecte i en 'deixo anar' alguna de tant en tant. Però resulta que jo no tinc cap càrrec a l'ajuntament de Barcelona i per tant no cobro d'aquest estament per fer rètols.

Personalment crec que és completament necessari que siguem curosos amb la nostra llengua, com a mínim pel que fa a ortografia.

També estic d'acord en que un idioma, perquè funcioni, ha de ser a l'abast de tothom, sinó passa a ser elitista i s'acaba perdent. No és una suposició meva, ja va passar amb el llatí. Sabem que el català va pel mateix camí, tampoc és cap secret.

Així doncs, és necessari tenir un llenguatge de carrer, col·loquial, però pel que fa a l'escrit s'ha de ser més correcte, fins i tot, o diré més: 'sobretot' pel que fa a cartells de la via pública.

Quin exemple està donant l'ajuntament de Barcelona amb un cartell com el que adjunto (extret de la pròpia noticia del diari Avui+) en la que amb deu paraules, hi trobem dos errors ortogràfics? Personalment em fa mal als ulls veure aquests errors, que segons diu el mateix article són molt comuns, no només en el de la foto adjunta.

Però, és clar, l'ajuntament de Barcelona està governat pel partit dels socialistes, que deuen ser catalanistes (ejem, ejem), però alhora i sobretot molt tolerants ells. Segur que tot i haver a l'atur moltes persones que han acabat els estudis de filologia catalana, prefereixen tenir-hi al càrrec a algú que no és bo ni per utilitzar el corrector ortogràfic del word o algun diccionari dels que es poden trobar per internet.

I és que alguns som molt poc tolerants...

Frase cèlebre per avui (23 d'abril de 2008)

La lectura és el viatge dels qui no poden agafar el tren.

Francis Croisset. Comediògraf francès (1877-1937).

Feliç Sant Jordi a tothom!!!

La diada d'avui és una de les que més m'agraden de tot l'any.

Diria que les dues que més m'agraden són l'Onze de Setembre i Sant Jordi. Les dues, evidentment, tenen connotacions clarament catalanistes.

L'Onze de Setembre ens ha arribat sobrevinguda, no li hem de buscar cap significat més enllà del que ja té. La resistència del poble català envers l'imperialisme espanyol.

Pel que fa a la diada de Sant Jordi, li hem donat un altre caire. L'hem convertit en el nostre dia dels enamorats. A la resta del món ho celebren per Sant Valentí. Nosaltres, més xulos que un vuit, ho celebrem el dia del nostre patró. El patró de Catalunya.

Posteriorment hem ampliat la diada convertint-la en el dia del llibre, fomentant així la lectura i per tant, afavorint la cultura sense imposicions ja que cadascú llegeix el llibre o llibres que escull... o li regalen.

A mi particularment m'agrada passejar-me pels carrers veient la gent, les parades de roses i de llibres i fer un cop d'ull a les novetats literàries i a les que no són tan novetats, també.

Últimament sembla que hi ha el debat sobre si hauria de ser festiva aquesta diada i la veritat és que tinc el cor dividit en aquesta qüestió. Als qui ens agrada, possiblement la gaudiríem millor, però també s'ha de reconèixer que les festes, d'alguna manera, fomenten que les tradicions es perdin, ja que molta gent prefereix passar el dia a la platja, marxar a la montanya o simplement quedar-se a casa dormint i aquesta festivitat perd el seu encant.

I per cert: moltes felicitats als Jordis i les Jordines!

Frase cèlebre per avui (22 d'abril de 2008) dia de La Terra

La naturalesa sense el senyal de la mà de l'home és més sublim.

Jaume Balmes. Filòsof i teòleg català. (Vic, 28 d'agost de 1810 - Barcelona, 9 de juliol de 1848)

Dia de la Terra

Avui és el dia internacional de La Terra. Hauríem de reflexionar tots plegats en perquè necessitem que hi hagi un "dia de la terra".

Tothom sap que ens l'estem carregant a marxes forçades, sobretot des de fa mig segle. Si en cinquanta anys hem fet el que hem fet, qui sap a on podem arribar en els propers cent...

Els que ja tenim una edat i sobretot els que som pares crec que ens ho hauríem de fer mirar una mica. Volem el millor pels nostres fills però: quina mena de planeta els deixarem per viure i que ells tinguin fills i aquests portin una nova generació...

Algú va dir una vegada una gran frase:

El món no és l'herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills.

Frase cèlebre per avui 21 d'abril de 2008

No estic d'acord amb el què dius, però defensaré fins la mort el teu dret a dir-ho.

Voltaire. Filòsof i escriptor francès (21 de novembre de 1694 - 30 de maig de 1778).

Quatre candidatures, una sola diferència

Per les eleccions als càrrecs de president i secretari general d'ERC hi trobem fins a quatre candidats per cada càrrec, però si mirem una mica més enllà del que són exclusivament les cares i figures, si busquem les idees d'aquests (i aquesta) aspirants, trobarem una sola diferència ideològica entre tots ells (i ella).

Mentre que Puigcercós i Ridao, Benach i Niubò, Renyer i Bertran pensen quasi en exclusivitat en l'esquerra, en el sentit social en el ventall més ampli de la paraula si vosaltres voleu, em dóna (i molt) la sensació que es queden estancats en aquesta idea i el que és pitjor... que ja els hi està bé. A en Ridao, sense anar més lluny, el vam veure fent campanya electoral dient que vol un país de primera i per això vol la independència. Però es demanava la independència entre parèntesi, quasi que amagant-se. En Benach, afí a en Carod-Rovira, és evident que segueix la seva estela i també s'apunta al carro de l'esquerra i en Bertran també s'ha posicionat en el mateix sentit. Curiós, tres candidats amb el mateix discurs.

L'única diferència la trobo amb en Carretero. Aquest trenca els esquemes marcant com a objectiu prioritari la independència. Avenç social: sí i evidentment tothom sap que s'ha d'avançar per l'esquerra, però el sentit de l'existència d'ERC no és només la política d'esquerres i social. Sota el meu punt de vista, el que diferencia Esquerra Republicana de Catalunya de la resta dels partits polítics és el seu punt de vista Republicà i independentista. Dos punts de vista que dóna la sensació que alguns han perdut de vista... que fins hi tot han fet treure de l'anagrama del partit.

Alguns plantegen que el dimoni, el gran enemic de Catalunya, és el PP, però sembla que s'obliden per complet que és el PSOE qui no compleix amb l'Estatut, és el PSOE qui es va riure de Catalunya amb els gravíssims problemes de rodalies, és el PSOE qui menysté Catalunya, tot i que els hagi donat la victòria en les eleccions estatals.

Pactar amb el PSOE, o el PSC, que no és més que la sucursal que tenen plantada a Catalunya, tal com el PP té el PPC, també hauria de ser igualment un pecat.

Del Segre fins a Barcelona, passant per Madrid

Que trist és veure els pantans tan buits. Després de tres anys de sequera el tema ja és alarmant.

Malauradament a més, veiem com aprofiten en Montilla i en Mas per continuar tirant-se els plats pel cap. Que si Segre, que si Ebre, que si Roine... però no en treiem res en clar.

Pitjor encara és veure com, des de la Generalitat de Catalunya no hi ha potestat per traspassar aigua d'allà on n'hi ha, a allà on fa falta. Si en ZP diu que no es pot fer segons que, aquí tots aturats i a demanar a la capital del reino des d'on s'ha de portar aigua a Barcelona.

Aquest fet ha donat peu a que, des de la Generalitat Valenciana, reivindiquin el Plan Hidrológico Nacional del seu PP.

En una d'aquelles converses de cafè, que diria una cançó d'Els Pets, on es solucionen tots els problemes del món, no vaig poder evitar sentir com dues persones es deien que 'si no ens ajudem entre els catalans, com hem d'anar bé', vaig entendre que ho deien en el sentit de que si fa falta aigua a Barcelona, gairebé que des de Tarragona (Ebre) o Lleida (Segre) els l'haurien d'oferir. És utòpic, evidentment, però és ben cert que si no som capaços d'ajudar-nos ni en això, vindrà un tercer (com per exemple la Generalitat Valenciana) a arreplegar el que pugui, perquè tot plegat deixem que se'ns escapi de les mans.

Per cert, la fotografia l'he extret d'Osona.com, és el poble de Sant Romà de Sau quan ja estava abandonat, però encara no s'havia inundat.

Avui fa 77 anys...

Avui fa exactament setanta-set anys que es va prendre aquesta fotografia.

L'Avi, en Francesc Macià, proclamava la República Catalana i ho feia des del balcó de la Generalitat de Catalunya. Per tots és sabut que tal República no va durar masses anys i menys encara l'Estat Català, que va quedar en un ideal i una fita que alguns, encara avui dia, mantenim viu amb il·lusió i esperança d'assolir algun dia amb la força i raó de les urnes i la democràcia.

Els Falcons volen alt!

Més felicitacions, aquestes pel Club Falcons que finalment va aconseguir la somniada fita de classificar-se per les fases d'ascens, ho van aconseguir i estaran a Màlaga per buscar un ascens que seria històric per l'entitat i la ciutat.

El resultat ho diu tot, un clar i contundent 4-0 davant l'A.D. Vincios gallec, que no va poder plantar cara en cap moment als palistes sabadellencs, va deixar pla el camí per afrontar les fases d'ascens amb tota la il·lusió del món.

Sort i a per l'ascens!!!

Felicitats a n'Esther Núñez i a l'U.E.S.

La nedadora Esther Núñez va ser l'esportista guanyadora de la 55a. edició de la Festa de l'esport sabadellenc, mentre que la Unió Excursionista de Sabadell es va emportar el guardó com a millor entitat precisament en l'any del seu centenari.

Aprofito per felicitar a ambdós. Com ja vaig exposar en aquest bloc, només estar nominat jo es pot considerar un premi i evidentment guanyar ja és digne de menció.

Cap de setmana esportiu

Aquest cap de setmana esportiu és una mica més especial, ja que aquest vespre es celebra la Festa de l'Esport Sabadellenc. S'arriba ja a la 55a. edició i per informar-vos el millor possible, copio el paràgraf clau que es pot llegir a la web de Ràdio Sabadell:

Com cada any el moment més especial de la vetllada serà quan es faci oficial el nom del millor esportista i millor entitat esportiva de l'any passat. En la primera categoria opten al guardó la nedadora Esther Núñez, la waterpolista Mònica Santos, la tae-kwondista Josefina López, la ciclista Sandra Santanyes, les germanes trialeres Mireia i Gemma Abant, la jugadora de bàsquet Lucila Pascia, l'alpinista Josep Noguera, el pilot Marc Gené i l'atleta Miquel Quesada, aquest últim defensant el títol que ja va aconseguir en l'última edició de la Festa. En el segon apartat, el d'entitats, busquen ser reconegudes com les millors del 2007 el Centre d'Esports Sabadell, el Club Esportiu Mercantil, l'Esportiu Bicisprint, l'OAR Gràcia Sabadell, l'Associació Esportiva Can Deu, el Cercle Sabadellès 1856, el Club Tennis Sabadell, el Club Gimnàs Llenas, la Unió Excursionista Sabadell i la Joventut Atlètica Sabadell, vigent campiona.

Segons em diuen (jo ho ignoro), al ser membre del Consell Municipal de l'Esport, hi hauria d'estar convidat, però no és el cas. Ni idea del perquè, però tampoc hi podria assistir, ja que tinc un fill, l'Arnau, que la setmana vinent fa set mesos i ell va per davant de tot.

Des d'aquí doncs, vull felicitar a tots els nominats, ja que estar entre aquests ja és un premi i un honor.

I anant a l'essència de l'esport, començaré el repàs als compromisos esportius més destacats del cap de setmana:

L'OAR Gràcia Sabadell visita la pista del Corazonista El Anuario.net de Saragossa, cap dels dos equips es juga res, ja que els verd-i-blancs com a molt poden assolir la quarta plaça, mentre que els aragonesos no tenen opcions de conquerir la segona plaça. Serà un partit de tràmit.

Ja a Sabadell, vull destacar altra vegada l'enfrontament de diumenge al matí (a les onze al CEIP Teresa Claramunt) entre el Club Falcons Sabadell i l'A.D. Vincios gallec. És l'últim partit de lliga i si els palistes sabadellencs obtenen la victòria, jugaran les fases d'ascens a Super-Divisió.

Poc més d'una hora més tard, a un quart d'una del migdia, dóna inici el partit de bàsquet entre l'Image-Sabadell-Gapsa i el C.B. Tarragona. Els tarragonins són desens i només han guanyat un dels tres últims enfrontaments, tot i que en principi havien de ser un dels gallets del grup, ja que han acabat de descendir de categoria i eren, en teoria, uns dels aspirants a reconquerir-la. Per la seva banda, els arlequinats també necessiten la victòria per sortir del pou i és que una ara mateix la classificació està tan ajustada que podrien passar a ocupar la tretzena plaça. Tot i així, cal recordar que el partit jugat al Tarragonès va acabar amb un escandalós 81-50.

El diumenge per la tarda la cita és a la Nova Creu Alta on, el Centre d'Esports Sabadell i el C.E. L'Hospitalet juguen un partit que serà d'allò més emocionant. Els arlequinats tornen a l'estadi després de dues victòries a camp contrari, la primera al camp del líder, Girona, i l'altra a Santa Coloma de Gramanet, un camp on històricament no li ha anat bé als saballuts. Les dues victòries han estat pel mateix resultat 0-2. Amb 43 punts, a 2 de la salvació (virtual), amb 6 partits per disputar (18 punts), sembla que només mantenir la categoria sigui un objectiu pobre a hores d'ara. L'Hospi, per la seva part, es troba en llocs de descens, tot i que si ara fa un mes eren carn de Tercera, ara sembla un altre equip. Després de quatre victòries consecutives ja frega la salvació. Un duel que promet ser d'allò més interessant.

Reagrupament.cat a Sabadell

Aquest proper dissabte, 12 d'abril, en Joan Carretero i na Rut Carandell, candidats als càrrecs de president i secretari general d'ERC respectivament, estaran a Sabadell per explicar els arguments de Reagrupament.cat, corrent crític que dirigeixen, i les seves propostes per l'executiva del partit.

Com podeu veure al fulletó, l'acte es portarà a terme a la sala d'actes del Casal Pere Quart (Rambla, 69, 1r. pis) i hi està convidada tota aquella persona que hi estigui interessada, sigui o no militant o simpatitzant d'ERC.

Val a dir que, pel què he pogut saber, es farà també una tertúlia en la que els assistents podran preguntar el que creguin convenient, és a dir, que no serà un acte en el que Carretero i Carandell vinguin a fer-nos la seva xerrada i punt. Els assistents també hi podrem dir la nostra.

Club Falcons: a volar ben alt!!!

Aquest cap de setmana el Club Falcons Sabadell, es juga davant l'A.D. Vincios gallec, la classificació per la fase d'ascens a la Super-Divisió.

És per això que vull demanar a tothom que aquest proper diumenge, 13 d'abril, a les onze del matí, s'apropi al CEIP Teresa Claramunt (entrada pel carrer Permanyer) per donar el seu suport als nois del Falcons.

Per cert: l'entrada és gratuïta.

És una cita històrica que no es pot deixar escapar!

A volar ben amunt Falcons!!!

A un mes de les eleccions a la junta directiva d'@rlekinats.com

Ara fa set anys una colla d'amics vam fundar la penya @rlekinats.com del Centre d'Esports Sabadell, des d’aquell moment hem anar fent més i més actes públics, participacions, col·laboracions..., la majoria a nivell social, com correspon a una penya, des dels xats fins als torneig de penyes, passant per fets més puntuals com l’organització de la ja mítica i històrica Marxa Arlekinada, l’autocar per membres d’@rlekinats.com, amb familiars i amics, per anar a Mieres per veure i viure l’ascens de categoria i col·laboracions concretes com els quadres de suport regalats a la plantilla del primer equip del Centre d’Esports Sabadell, els també mítics globus o banderetes per fer ambient festiu a l’estadi o les ja més llunyanes participacions a la rua de Carnestoltes pels carrers de la ciutat, representant el nostre club.
Vam començar sent una vintena de membres, i a dia d’avui el nombre de sòcies i socis arriba pràcticament a la vuitantena.
Tot plegat ens ha portat a ser una de les penyes més grans del nostre club i sense cap mena de dubtes, una de les més influents i la més activa en el panorama arlequinat.
Això ha estat possible a totes i tots els socis de la penya, que poc o molt tothom ha col·laborat com han pogut en aquests fets, entre molts d’altres i és per això que, des de la junta directiva que he tingut l’honor de presidir durant aquests set anys, vull aprofitar el bloc per agrair-los a totes i a tots el suport que hem rebut en tot moment.

Tanmateix, volem continuar fent gran la penya, volem continuar superant-nos i marcar nous i importants reptes que aportin més força, més vida al Centre d’Esports Sabadell que és, a fi de comptes, el perquè de l’existència d' @rlekinats.com.

Ara fa quatre anys que la junta directiva actual vam ser renovats als nostres càrrecs i per tant ara toca fer eleccions per escollir-ne una de nova. Per d’aquí a exactament un mes, 10 de maig, estan programades aquestes eleccions en les que em torno a presentar per ser durant els propers quatre anys president d’@rlekinats.com.
És de rebut dir que no tots els qui fins ara formàvem aquesta junta hi continuarem i tanmateix hi hem fet noves incorporacions. Tot i així, seguim comptant amb tothom, perquè la penya la formem totes i tots i encara que ningú sigui imprescindible, tothom és necessari. Amb això també us vull dir que, si algú vol entrar a formar part d’aquesta candidatura, hi tenim les portes obertes de bat a bat per a tothom.

Visca el Centre d'Esports Sabadell!!!

Separar esport de política, el més raonable del món

Arran de tots els problemes que està tenint la flama olímpica en el seu periple mundial, no han estat pocs els que han sortit en defensa de diferenciar l'esport i la política. I em sembla el més raonable del món.

Ara bé, sentir a dir a alguns dels qui manen al C.O.I. que s'ha de fer aquesta diferència, separar l'esport de la política, és poc menys que una aberració sobretot a partir del moment en el que, per participar en uns jocs olímpics ha de ser, forçosament, sota la bandera d'un estat reconegut per les Nacions Unides. Si això no és polititzar l'esport, ja no hi ha res que ho sigui.

No poden pretendre fer unes normes al seu gust i, quan els van en contra, obviar el que ells mateixos manen. Quin cinisme, quina hipocresia, quina poca vergonya!

Dit d'una altra manera: països sense estat com són Escòcia o Irlanda, per dir-ne un parell, tenen la potestat de jugar un mundial o europeu de futbol (també per posar un exemple d'un esport en concret), però no poden anar als jocs olímpics sota la bandera escocesa o irlandesa, ho han de fer sota la Union Jack, és a dir, en nom de la Gran Bretanya. Si la idea és no polititzar: fem-ho bé!

Sigui com sigui, les protestes actuals en contra dels jocs a Beijin canviaran per sempre la història de la flama olímpica, ja que ara les queixes són pel Tibet, però hi haurà el dia que seran per Guantanamo, el poble saharaui, el Quebec, Escòcia o, perquè no, Euskal Herria i Catalunya.

L'Arsenal cau eliminat de la Lliga de Campions

Si hi ha un equip pel que hi tingui una especial predilecció fora del meu Centre d'Esports Sabadell, aquest és l'Arsenal londinenc.

El futbol anglès, la Premier League és, per mi, la millor lliga del món sense cap mena de dubtes. És allà on de debò es juga a futbol, es busca el gol durant tot el partit, rares vegades s'especula, encara he de veure el primer jugador que no suï la samarreta, on els jugadors són xiulats pel seu propi públic si simulen faltes que no són i no perden temps de manera descarada com en lligues que s'autodenominen lligues de les estrelles. A més, el temps deixa a tothom al seu lloc i s'han pogut veure els quatre equips de la Premier que jugaven aquesta competició a vuitens de final: Manchester United, Chelsea, Liverpool i Arsenal.

Tant el Chelsea com el Liverpool ja estan a quarts, mentre que al Manchester United fins i tot li val perdre per la mínima al seu Teatre dels Somnis (Old Trafford).

Al tema que anava però és que ja fa temps que segueixo la Premier League i al llarg de cert temps he agafat certa afició per l'Arsenal d'Arsène Wenger, sobretot pel seu joc, però no diré que no ha influït, ja darrerament, la incorporació del català Cesc Fàbregas i la posterior de l'ex-arlequinat Manuel Almunia.

L'eliminatòria davant el Liverpool va caure a favor dels reds, però val a dir que també hi pot haver llenya pels àrbitres (suposadament els millors del vell continent), sobretot pel que va xiular el partit a l'Emirates Stadium, al deixar de marcar un clamorós penal a favor dels londinencs que, d'haver-lo convertit en gol, de ben segur que haguéssim vist un altre partit a Anfield.

Al cap i a la fi, tot i un resultat que lògicament no m'agrada, es va poder veure una gran eliminatòria de Lliga de Campions, que hagués pogut ser perfectament la final si els bombos ho haguessin volgut d'una altra manera. Moltes felicitats als reds!

Tot i així, l'equip que considero que té més possibilitats d'aixecar La Orelluda és el Manchester United de Sir Alex Ferguson.

La flama apagada

Penosa la imatge que està portant la flama olímpica per tot el món i no és per menys.

La flama en sí ha hagut de ser apagada a París, on els detractors d'uns JJ.OO. a Beijin, han aconseguit més del que havien pretès ja a Anglaterra.

La hipocresia és el pa de cada dia amb els qui defensen els Jocs Olímpics a la capital de Xina, un estat que no respecte els drets humans i invasor d'un estat veí com és el Tibet. Em sembla inversemblant que puguin dir ara que els jocs han de ser només esport, però portant-los a un lloc on el respecte per les persones és del tot utòpic.

Les persones i els seus drets van per davant d'uns jocs, sentint-ho molt pels atletes que es preparen durant quatre anys exclusivament per aquestes dates, els organitzadors han d'entendre que han estat ells els primers en fer dels Jocs Olímpics una qüestió política. Per tant, la demagògia i la hipocresia que la deixin a casa.

Sis de sis! celebrem-ho, però no tirem campanes al vol

Ni abans érem tan dolents ni ara tan bons.

Estic parlant, evidentment, del Centre d'Esports Sabadell. Hem guanyat els dos últims partits, els dos a camp contrari, el primer davant el líder (el totpoderós Girona) i el segon en un camp on històricament no ens acostuma a anar bé, la Feixa Llarga de Santa Coloma de Gramanet. A més, portem tres partits consecutius sense rebre un sol gol. Per trobar unes xifres similars hem de 'tirar' d'hemeroteca i remuntar-nos a l'any del play-off, aquell en el que vam tenir a Manuel Almunia a la porteria (actual porter titular de l'Arsenal anglès), amb Diego Torres i Xevi Molist a la davantera, que marcaven gols amb el cul (amb perdó).

Ara doncs, sembla que ens hem de menjar el món, perquè estem a només tres punts dels llocs que dónen accés a jugar la Copa la temporada vinent i a cinc de les places de Play-Off d'ascens; mentre que les places de descens han quedat ja a vuit punts.

Tot i així, sembla que ja no recordem la imatge patètica de l'últim partit a la Nova Creu Alta, davant el fanalet vermell (l'últim classificat, en argot esportiu) el Llevant B. Un empat a res (0-0) que van fer sentir els primers xiulets en molt de temps a les grades del coliseu saballut per part de la soferta parròquia arlequinada (santa paciència la seva... millor dit: nostra!).

Vull dir amb tot això, que ni abans érem tan dolents ni ara tan bons. Potser ara ha estat un cop de sort, potser abans no la teníem. El que s'ha de tenir en compte és que tenim 43 punts, a dos de la virtual salvació, a falta de disputar sis partits (18 punts!) pel que és evident que la salvació la tenim pràcticament a la butxaca, però s'haurà de lluitar, començant per guanyar aquest mateix diumenge, altra vegada a la Nova Creu Alta i davant un rival que arriba envalentonat després de quatre victòries consecutives, L'Hospitalet, que tot i així, es troba en places de descens directe. L'hem de considerar doncs, un rival directe. Si guanyem, podrem parlar d'altres coses.

Com està el pati

Em poso una mica al dia, després d'uns dies d'absència cibernàutica: les candidatures als càrrecs de president i secretari general d'ERC ja tenen perfilades les seves cares, en total quatre candidatures.

Començaré pels qui es presenten per part de l'actual president, en Josep Lluís Carod-Rovira. N'Ernest Benach, molt honorable president del Parlament, es presenta per presidir el partit i tindria com a secretari general a en Rafael Niubò, qui va ser Conseller d'Esports. Les seves propostes s'entén que seran continuistes, amb una especial predilecció al número 2.014, tot i que des del meu punt de vist, si seguim pactant sistemàticament amb la filial del PSOE, que per més 'inri', ja ha dit que no te cap mena d'importància que siguin precisament aquests qui li hagin donat el triomf a en ZP, ja ens deixa molt clares les intencions d'aquests últims.

Anem a per la candidatura de Joan Puigcercós (bloc), actual secretari general, que ha dimitit just acabades les eleccions estatals (també en sentireu a dir 'generals') com a Conseller de Governació. És, sota el meu punt de vista, l'home fort del partit. Tindria per secretari general, el seu actual càrrec, a en Joan Ridao (bloc), acabat d'estrenar com a diputat a les Corts de Madrid i portaveu d'un grup, o millor dit, d'un matxembrat amb ICV-IU. Les seves expectatives es basen en el concert econòmic. Malauradament aquesta proposta ja li vam sentir a dir cap a l'any 2.003, cosa que ja sabem com va acabar. La meva reflexió: Si ara fa cinc anys no en va treure res i va seguir ostentant el seu càrrec, ara perquè ens l'hem de creure?

Tenen el suport d'Esquerra Positiva i d'allò que s'anomena l'aparell del partit.

Seguim per Esquerra Independentista, amb Uriel Bertran (bloc) al capdavant... o no. Resulta que qui es presenta per president és Jaume Renyer (bloc), mentre que en Bertran ho farà pel càrrec de secretari general. Volen ser, en paraules seves, el pal de paller d'ERC. La seva intenció és governar el país amb una nova política de pactes.

I he deixat per últim a Reagrupament.cat, amb Joan Carretero al capdavant, que és qui es presenta a president d'ERC. Ho diuen així: ERC. Noten que s'ha perdut part de l'ideari del partit, molts ho hem notat, i només faltava la punteta de canviar l'anagrama a "Esquerra", obviant Republicana de Catalunya. L'ex-Conseller de Governació és l'únic que ha apostat per una dona com a secretari general, Rut Carandell. Són, possiblement, els que tenen més clares les seves idees i com portar-les a terme i si no es pot fer, cap a l'oposició i llestos.

Des del meu punt de vista i tenint en compte el que ja s'ha vist i el que està per veure, tinc clar què no vull per ERC i és continuar pel camí que anem. Els qui estan al capdavant del partit estan fracassant. Ho escric així perquè així ho penso. Des de fa quatre anys, quan vam augmentar de forma espectacular el nombre de vots per, sota el meu punt de vista (entre altres coses sense tanta incidència), el vot de càstig per a CiU que no va saber defensar Catalunya. Sembla que la cúpula del partit, amb Carod-Rovira i Puigcercós al capdavant, no ha fet aquesta lectura, i eleccions rere eleccions es perden vots. Cal doncs una reestructuració, perquè volem el millor per Catalunya i, entre moltes altres coses, això passa per redreçar el rumb d'Esquerra Republicana de Catalunya.

A Sabadell segueix sense arribar la sequera

Pel que sembla, a Sabadell, segueix sense arribar la sequera. Ja fa força temps, el 12 de desembre de 2007, per ser exactes, vaig exposar al meu (antic) bloc que l'ajuntament de la ciutat ens va posar unes jardineres, prou controvertides elles, en les que hi ha unes flors. Personalment trobo que estan posades amb molt mal gust, però no és això el que ara us vull explicar.

El tema va sobre la sequera que està visquen tot el nostre país. De fet, a Sabadell s'estan recuperant antics pous per pal·liar de la manera que es pugui aquest mal que tenim des de ja fa tres anys, però sembla ser que tot això és superflu.

Les ja anomenades jardineres continuen tenint les seves flors, regades quan els convé sense cap mena de problemes. Estic d'acord en que tenim uns parcs i jardins que necessàriament s'han de regar, ja que entre d'altres coses actuen de pulmó. No faré ni ara ni aquí una classe de ciències naturals, bàsicament perquè podria fer el ridícul. Però de regar parcs i jardins a regar aquestes flors, amb la despesa d'aigua potable que comporta, em sembla un dispendi innecessari.

Per una banda ens diuen que estalviem tanta aigua com sigui, que si fa falta que no passem tant per la dutxa (per segons qui, pasar-hi encara menys seria una marranada, ja em perdonareu) però quan surts al carrer (dutxat o no), et trobes a tres operaris amb una camioneta regant unes floretes que, a més, tenen un impacte visual certament desencertat amb el conjunt que l'envolta. Però ja he dit que d'això no en diria res, per tant: bon cap de setmana a tothom... i procureu no gastar aigua, encara que sembla que la setmana vinent poden venir pluges.

Frase feta per avui, 3 d'abril de 2008

Tot home que vol mentir, gran memòria ha de tenir.

Dita popular catalana.

Oficialistes versus no oficialistes o abús de poder

No m'està agradant gens el que s'està fent des de la web oficial d'ERC.

Lògicament la web i el mailing que rebem els militants, està tot controlat per l'executiva actual, amb Carod i Puigcercós al davant (no pronuncieu els dos cognoms de cop, que ara ja quasi és prohibit fer-los entrar a la mateixa frase si no és per mostrar antagonismes).

Així doncs, des d'aquesta situació de poder i avantatge, es fa propaganda de les candidatures oficialistes: Ernest Benach i Rafael Niubó, per part de Carod-Rovira i Joan Puigcercós i Joan Ridao per l'altre.

Es deixa completament al marge als sector crítics.

Per la web oficial del partit, els qui seran candidats a la presidència, Joan Carretero (Reagrupament.cat) i Bertran (Esquerra Independentista), simplement no existeixen.

Lleig, molt lleig. Aquesta és una posició de poder, d'avantatge i que és utilitzada en us propi i personal.

Jo em pregunto: quin dret tenen Benach i Puigcercós a anunciar les seves candidatures a la web oficial i no en tenen Carretero, Bertran o qualsevol altre militant?

Diu la dita que per la boca mor el peix i aquest n'és un altre exemple. S'omplen la boca dient que tothom és igual, que tothom te els mateixos drets, però a l'hora de la veritat alguns es fan la foto i es ben asseguren de sortir a la portada, mentre que a altres els deixen a l'ostracisme.

Que jo sàpiga (o almenys així hauria de ser), Benach i Puigcercós necessitaran el mateix nombre d'avals per presentar-se a president que Carretero o Bertran, però és evident que alguns existeixen perquè hi són, es palpable la seva figura, tenen un estatus, mentre que altres hauran de demostrar-ho.

Tenen un problema... i es diu 5%

Ja em perdonareu la broma al títol que he posat, però m'ha fet gràcia la conya.

La comissió de garanties d'ERC ha donat la raó a Reagrupament.cat i els candidats a president i a secretari general del partit necessitaran un 5% d'avals i no un 10% com es demanava des de sectors oficialistes.

A més, un militant podrà avalar a més d'un presidenciable, fet que assegurarà que, quan es voti, ho pugui fer amb vot secret i no es pugi trobar coaccionat per donar el seu suport a un candidat en concret.

Aquest fet obre de bat a bat les portes als candidats no oficialistes del partit, és a dir, a aquells que no poden obtenir les llistes del militants per anar a demanar el seu aval.

Per la seva part, els candidats oficialistes sí saben a qui li poden demanar avals. Tenen les llistes dels militants i només faltarà veure si utilitzen mitjans propis o del partit per demanar-los.

Frase cèlebre per avui, 1 d'abril de 2008

El que s'enorgulleix dels seus coneixements és com si estigués cec en plena llum.

Benjamin Franklin. Polític, científic i inventor nord-americà (Bòston 1707 - Filadèlfia 1790).

Qui no sap de què parla, millor que calli

Aquest migdia, per aquelles casualitats de la vida he hagut d'agafar el cotxe, poc habitual en mi, ja que tinc la sort de poder-me desplaçar a peu a tot arreu on he d'anar en un dia habitual. Avui però, he d'anar a recollir uns encàrrecs.

El tema és que, com que anava amb el cotxe, he posat la ràdio. Ja tenia sintonitzat Catalunya Ràdio, cosa que ja m'estava bé. En aquesta emissora estaven fent una mena de taula rodona on els contertulians hi deien la seva sobre un tema actual. Un tema que, pel que sembla, conec millor jo que tots els qui estaven a la taula. Parlaven del proper Congrés Nacional que farà ERC. Els contertulians deien no conèixer les diferències entre els candidats que, de moment, hi ha per ser presidir el partit. Tot i així, havent reconegut no conèixer el tema, l'analitzaven.

Em sembla molt bé la conversa... si es fa a la barra d'un bar, però dir en una emissora de ràdio que 'jo no conec el tema, però crec que...' només te un nom i és banalitzar.

Pitjor encara ha estat quan han dit que no hi ha diferències entre els candidats, que no se sabia els programaris d'uns i altres i que havien de donar estabilitat al govern i, si hi havia eleccions, no hi havia estabilitat.

Anem a pams: si aquests contertulians no saben els programes d'uns i altres és el seu problema. Només necessiten mirar les webs: Puigcercós a la web oficial d'ERC, Carretero a Reagrupament.cat i Bertran a Esquerra Independentista.

A partir d'aquí, informant-se una mica, és quan han de parlar d'un tema o d'un altre.

Per altra banda, qui ha dit que el govern de la Generalitat no tindrà estabilitat? Que ningú dubti que el més important per un partit, sobretot quan està al govern, és donar-li estabilitat al país. I més si estem parlant d'ERC i Catalunya. Aquest és un tema que ha de quedar fora de qualsevol dubte. Una altra cosa és què es farà a partir de les properes eleccions que, surti el candidat que surti, ha de tenir molt clar què ha de fer i saber el perquè es van guanyar tants vots ara fa quatre anys i el perquè s'han anat perdent tants vots en aquest mateix període de temps.

Resumint, Catalunya Ràdio sempre m'ha semblat una grandíssima emissora, però els contertulians han de saber de què han de parlar i que s'ho estudiïn mínimament, sinó és una falta de respecte a l'oient que, si no coneix el tema, després de sentir algunes opinions d'algú que no sap de què parla, però com que surt a la ràdio deu ser un entès, acaba per desinformar-me.