Per primera vegada en molt de temps l'atur ha baixat. Concretament el dèficit és de 221 persones menys en el passat mes de maig.
.
No és gran cosa, però és un primer pas. Tot i així, hi ha totes les lectures que s'hi puguin donar, perquè per una altra cosa no donarà, però per discutir-se, què millor que una crisi econòmica?
.
Alguns ens diran 'al lloro, que no estem tan malament!' (ho reconec, la frase no és meva), altres optaran pel 'això amb nosaltres no passaria'. Malauradament segurament sí que estem tan malament com ens pensem (o més) i que amb els altres segur que estaríem igual (o pitjor).
.
Mentrestant, el finançament segueix sense arribar a Catalunya i per la burla general es segueixen posant dates per acabar amb el procés, quan del primer a l'últim saben, i sabem, que no es complirà amb el calendari que s'autoimposen.
.
Així doncs, tot i que els entesos en la matèria donen per esgotat el sistema financer i econòmic actual i apunten a que s'han de buscar noves vies, des del sector polític veuen aquesta crisi com una oportunitat... una oportunitat per tirar-se els plats pel cap els uns als altres, per enèsima vegada.
.
Tan de bo algú sigui capaç de posar-hi seny i, posats a demanar, que el nou sistema mundial estigui més acord amb el medi ambient.
.
Potser alguns pensareu que ara m'ha sortit la vena mediambiental i en certa manera és així. Sempre l'he tingut, però ara és el moment propici per exposar-la, valorar-la i posar-la en pràctica.
Vull entendre la crisi com a una oportunitat de canviar les coses i no tan sols com un problema passatger. S'ha de portar el món a una millor infrastructura i no amb actuacions que sistemàticament destrueixen el mitjà. Si és necessari crear llocs de treball a la construcció, que es facin plantes desalinitzadores i si s'han de fabricar automòbils, que aquests siguin elèctrics. No és complicat, simplement és voler-ho fer. I és evident que és necessari fer-ho.
.
Precisament és el moment de canviar els hàbits, perquè aquesta crisi no deixa de ser una oportunitat, faltarà veure si els quatre de sempre continuen tallant el bacallà fins a saturar fins l'infinit o si per la pròpia crisi hi pot haver un món menys destructiu amb ell mateix.
.
Entrades
2 comentaris:
Sobre l'atur: La destrucció de llocs de treball és encara una realitat en el sector industrial, no obstant, a serveis i agricultura entren en la campanya d'estiu que sempre i això vol dir cada any, governi qui governi, genera llocs de treball. Per tant, passada la campanya d'estiu, aquests llocs de treball desapareixeran. No son doncs dades bones si es sap d'on surten i el problema persisteix. La industria continua perdent llocs de feina i no hi ha cap acció ni projecte.
Exacte Tresinores,
com molt bé dius, a l'estiu el petit repunt que suposarà l'increment de llocs de treball al sector de l'hosteleria ens el 'vendran' com un gran avenç i la caiguda serà 'lògica'.
Fa falta un nou projecte, però a nivell mundial. L'actual està completament esgotat.
Publica un comentari a l'entrada