És Oriol Junqueras el millor candidat per ERC?

Aquesta setmana passada E.R.C. va presentar com a candidat a les eleccions europees a l'independent Oriol Junqueras.

Estem parlant d'un llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic.

Tanmateix és un dels promotors de la plataforma Sobirania i Progrés.

Ha escrit (i se li han publicat) varis llibres com per exemple: "Els catalans i Cuba", "La presó model de Barcelona", "La batalla de l'Ebre", "Manel Girona", el "Banc de Barcelona", el "Canal d'Urgell", entre d'altres. També ha estat assessor i guionista en varis documentals de televisió, sense oblidar que ha estat col·laborador de varis programes radiofònics i televisius. És majoritàriament conegut per aquesta última vessant.

No oblidaré tampoc que, tot i ser independent, també és regidor a l'ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.

Es pot dir doncs que és una persona que entra dins el perfil de candidat mediàtic.

Sota el meu punt de vista és una persona que defensa el que creu i te el que fa falta per defensar-ho, a més de ser un sobiranista i progressista (joc fàcil de paraules, ho reconec) convençut.

Possiblement el que l'ha portat directament a encapçalar aquesta candidatura, pel que és més fàcil de reconèixer, el fet de ser mediàtic, pot ser precisament el seu taló d'Aquil·les. D'aquí l'interrogant al final de la frase del títol.

Crec que seria del tot injust banalitzar per les seves col·laboracions televisives i radiofòniques, ja que val a dir que han estat sempre a nivell històric i econòmic, no estem parlant d'un comentarista de cap programa dels que es fan dir rosa (quan volen dir groc).

També ha aixecat força polseguera que sigui algú no militant al partit qui estigui de número u a les llistes, fet que a mi personalment no em molesta el més mínim. Prefereixo a algú que no sigui militant, però sigui una persona preparada, abans que un militant que no ho estigui. No dic amb això que no hi hagi persones preparades a E.R.C., que tot es pot mal interpretar, però val a dir que la política no deixa de ser un joc d'equip i el candidat, tot i ser la punta de llança, no deixa de ser un dels jugadors d'aquesta partida.