Revista digital EL SABALLUT

dilluns, 29 de desembre del 2008

Catalunya 2 - Colòmbia 1... mereixem molt més que això


Ahir la selecció catalana va jugar la patxanga anyal, aquesta vegada davant Colòmbia en un partit que, vistes algunes de les entrades, va tenir poc d'amistós. Però això és futbol i com se sol dir: el que passa al terreny de joc, es queda al terreny de joc.
.
Però no és el partit en sí del que vull escriure. En un petit resum apuntaré que el millor, de llarg, fou en Bojan que sap aprofitar aquests partits per reivindicar-se, si així es vol dir, que el joc de Catalunya, degut a les moltes baixes, no va ser tan fluid com estem acostumats i ens vam dedicar a jugar a la contra, aprofitant precisament la rapidesa per la banda (canviada) del que ja se'l coneix com el noi de Linyola. Els 'cafeteros', per la seva part, van ser més rival del que es podia pensar en un principi, lògicament les baixes catalanes van donar més facilitats, tot i així els seus resultats, tot i una possessió de pilota impròpia, es van saldar amb un sol gol i de rebot.
.
Fet el resum, perquè no sigui dit, vaig a pel que volia anar.
A l'estadi hi va haver un ambient fred, acord amb la temperatura dels dies en els que estem. Només 35.000 persones, una xifra d'allò més ridícula i és que en un dia en el que el F.C. Barcelona d'handbol es juga a pocs metres del Camp Nou un títol oficial i a pocs quilòmetres el Joventut de Badalona disputa un partit de lliga, tot i ser altres esports, va resta afluència al partit de la selecció. A això hi hem de sumar el fred i la pluja que de ben segur van restar assistència. Per contra, el que va fer ampliar assistència fou el rival... evidentment assistència de colombians.
Però el que provoca que la gent cada vegada vagi menys a veure aquest partit és la intranscendència que té. Com ja he apuntat, una patxanga sense importància, tret del sentit polític que se li dóna. Sense el cartell d' 'Una Nació, una Selecció', aquests partits haurien mort fa molt de temps.
.
A partir d'ara sembla que el tema ha de canviar. He de reconèixer que en sóc escèptic, però la Copa de Nacions ja ha començat a caminar, possiblement a partir de l'any vinent ja tinguem aquest torneig que tot i la seva 'oficialitat', no cal que ens enganyem, serà de segona categoria. A més, en sóc escèptic perquè el primer pas és que en donin el seu vistiplau des de la Federació Espanyola, ja són nassos!
.
Més dades pel meu escepticisme: els futbolistes catalans continuaran jugant amb la selecció espanyola, és a dir, a ambdues alhora. Passarà com amb el partit d'ahir? hi haurà qui passarà de jugar per poder estar-se a casa o bé per no lesionar-se, no sigui que es lesioni i se'n vagi el possible traspàs a can pistraus? (Molt més legítima aquesta segona opció, no ho nego) o fins i tot al·legaran un accés de partits en el calendari? Ja ho anirem veient...
.
En resum, no crec que els catalans (ni els bascos, ni els gal·lesos...) ens podem conformar amb aquesta Copa de Nacions, ja que no és aquesta la fita que hem d'assolir, no ens han de fer callar amb un torneig que, sota el meu punt de vista, neix coix i sense esperit. Sota el meu punt de vista haurem de seguir tenint apunt la pancarta 'Una nació, una Selecció'.
.
Esperem que aquesta hagi estat l'última innocentada.
.