Per veure futbol en estat pur: Premier League

Ja fa ben bé quinze anys que sóc un enamorat del futbol anglès. No només per la manera de jugar, sinó també per la manera que tenen a aquell país de viure aquest esport. És evident que tinc una preferència o debilitat envers un club, l'Arsenal de Londres, en certa mesura perquè hi ha un català entre els seus millors jugadors i en molt bona mesura perquè un dels porters, des de la temporada passada n'és el titular, havia defensat la porteria del C.E. Sabadell: Manuel Almunia. Reconec que si parlem de la Premier sóc un Gunner.

Però no vull parlar de l'Arsenal en concret, sinó de qualsevol club anglès: els estadis de la Premier League (primera divisió), rares vegades no s'omplen, encara que el primer classificat jugui contra l'últim. És el que en diem una forma de vida. Els seguidors no es mouen segons els resultats del seu equip, es mouen simplement pels seus colors. El futbol televisat és només pels desafortunats que no han aconseguit entrades per veure el partit, que val a dir és complicadíssim aconseguir a menys d'un mes pel match.

Si parlem del joc anglès, els que no el coneixen, poden pensar que el sistema de joc és la patada a seguir, però res més lluny de la realitat. És un joc directe, això sí, però quan parlo de joc directe vull dir que es busca sempre el gol, no s'especula amb el resultat. A més, els jugadors difícilment fan teatre, perquè l'aficionat anglès és molt estricte amb això, no es permeten aquest tipus de 'delicte' i són fortament escridassats els qui ho practiquen, encara que sigui un jugador de l'equip local... possiblement perquè ja tenen un bon grapat de grans teatres a Londres.

Un altre tret diferencial del futbol anglès són els àrbitres. Aquests senyor s'equivoquen tant com en qualsevol altre país, però les seves formes són sempre exquisits envers jugadors i tècnics, s'hi pot dialogar i tenen clar que els protagonistes de l'espectacle no són ells i quan més passin desapercebuts, millor per a tots.

En resum, si hom vol veure i viure futbol en estat pur, el que ha de fer és anar a Anglaterra, això sí: tenint ja les entrades comprades amb anticipació i sabrà de què parlo.