Si ja de per sí mateix uns Jocs Olímpics són clarament la victòria dels estats per damunt dels pobles, ja que no es pot assistir als JJ.OO. si no és sota una bandera que no sigui la d'un estat -no crec que calgui recordar que en la resta de competicions internacionals Irlanda, Escòcia o Gal·les (per posar només uns exemples) sí que s'hi poden presentar amb aquests noms-, si són, com deia, la victòria dels estats per damunt dels pobles, en aquesta ocasió es va molt més enllà: s'ha autoritzat uns JJ.OO. en un estat on no es reconeixen ni els més elementals drets humans i no ho dic jo, sinó Amnistia Internacional (poca broma).
Per mi, el Comitè Olímpic Internacional ha perdut la seva credibilitat, ha demostrat que només els importa quedar bé amb aquell qui és més gran i fort i qui els pugui aportar més beneficis econòmics.
Pel que fa a l'esport pròpiament dit, tampoc s'hi han lluït precisament. Beijin és una de les capitals mundials més contaminades del món.
Segons diuen, aquests últims dies han 'fet ploure' a la capital xinesa mitjançant iodur de plata que sembla ser que provoca la formació de núvols i la conseqüent pluja. Tot i així, l'epolució no ha disminuït pràcticament.
Això sense deixar-nos els problemes de transport i infraestructures.
Dues raons que va donar el propi COI per no donar els 25 JJ.OO. moderns a Atenes, bressol dels Jocs, en favor dels EE.UU., a la ciutat d'Atlanta més concretament. Diuen els entesos que precisament aquests, els d'Atlanta, varen ser els pitjors de la història. Per intentar arreglar-ho, els 26 JJ.OO. sí que varen fer a Atenes.
En resum i com diem els catalans: la pela és la pela.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada