6 de juny de 1808.
Amb l'excusa d'envair Portugal, aliat d'Anglaterra i per tant, enemic de França, les tropes de Napoleó Bonaparte s'han fet amb el control del principat, segons el Tractat de Fontainebleau (1807). Tot i així, el poble de Catalunya no vol el rei francès ni la república que representa, que consideren anticlerical.
Amb aquesta perspectiva, la ciutat de Manresa es revolta, s'ha cridat a sometent. Manresans conjuntament amb vilatans d'altres contrades dels rodals i desertors de la files gavatxes es disposen a resistir l'enemic. I ho fan entre a El Bruc i el Coll de Can Maçana, als peus de la muntanya de Montserrat, lloc de pas obligat per les tropes dirigides pel brigadier Schwartz: una columna sencera, formada per uns 3.800 soldats i un parell de peces d'artilleria. Provinents de Martorell i dirigits cap al Bages. El factor sorpresa, amb el que contaven les guerrilles catalanes, van aconseguir el seu objectiu, obligant als francesos a retirar-se de nou cap a Barcelona.
És en aquest episodi on entre en escena la llegenda del Timbaler del Bruc. Dita llegenda diu que quan aquest noi va fer ressonar el seu timbal, l'eco tornat per les muntanyes de Montserrat van fer creure als enemics que eren atacats per un contingent molt més nombrós del que era en realitat, provocant la confusió i por per part dels soldats i donant un avantatge important als guerrillers catalans, que en veritat comptava amb molts menys efectius i molt menys preparats que els francesos, tenint en compte que parlem dels sometents, és a dir, la majoria pagesos que amb prou feines sabien fer anar les armes de foc que se'ls havia facilitat.
Era la primera batalla d'El Bruc i la primera derrota important de les tropes napoleòniques a tot Europa (així mateix ho reconeixen tots els estudiosos del tema).
Evidentment els francesos van preparar una acció de represàlia. A més, l'efecte sorpresa ja s'havia esvaït... però això ho publicaré el dia 14.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada