Free Tibet

Doncs ja tenim els primers números de quants poden ser els morts, fins al moment, per la revolta tibetana. Segons les autoritats xineses han perdut la vida tretze civils innocents (ho diuen així mateix i es queden tan amples), mentre que el govern tibetà a l'exili eleva aquesta quantitat a un centenar.

Per altra banda trobem als revoltats que s'han entregat... prometent clemència als qui ho fessin i sota l'amenaça de durs càstigs a aquells qui no ho facin.

Cada dia que passa entenc menys aquest despotisme dels govern en la plana internacional. Despotisme o passotisme, que vindria a ser el mateix en aquest cas. Com sempre, el pobre i petit té les de perdre davant el gran i poderós. El món és així des de temps immemorials. Val més mirar cap a una altra banda, perquè entre moltes altres coses, allà no hi ha petroli.

El Dalai-Lama, per la seva banda, demana aturar els disturbis, però ho fa des del seu còmode exili, aquell que el permet viatjar per tot el món (excepte la Xina) rebut arreu com a cap d'estat i líder espiritual alhora. És evident que a ningú li ha d'agradar no poder anar a casa seva i essent el líder, ha de ser desencoratgedor saber com està el seu país. Tot i així, hi ha uns límits en els què tothom diu 'prou' i qui ho pateix en primera persona, molt abans. I al Tibet, com passa o ha passat a tot arreu, es comença a separar la política de la religió.