Dita catalana

Si plou a Sant Marc, quaranta dies de fang.

Deu, molt més que un número.

El Centre d'Esports Sabadell s’ha situat líder del grup III de la Segona Divisió B a deu jornades per la conclusió del campionat.

Portàvem vàries setmanes segons, acostant-nos cada vegada més, però incapaços d’assolir aquest liderat, tot i les ensopegades constants del Badalona, que era qui l’encapçalava fins al moment. Quan ells empataven, nosaltres també ho fèiem i quan nosaltres guanyàvem, ells no eren menys.

Això fins aquest passat diumenge que, contra pronòstic, el Badalona va deixar escapar un parell de punts al camp del Centenari (el seu estadi, a Badalona) contra el Dènia (van empatar 0-0), un equip de la part baixa de la taula. I per trencar més pronòstics, el Sabadell visitava Ses Illes... Ses Illes maleïdes gairebé m’atreviria a dir. Feia deu anys (deu!!!) que no guanyàvem cap partit allà. Ni Mallorca, ni Sporting Maonès, ni Atlètic Balears. Res de res.

Doncs diumenge passat, mira per on, vam trencar dues ratxes de cop: victòria i liderat. Ambdues feia deu anys que no es donaven.

I a partir d’aquí, el que més importa: procurar mantenir aquest avantatge respecte a la resta dels rivals deu jornades més.

Sembla que el número ens acompanya perquè, casualitats de la vida: qui va marcar el gol de la victòria a Mallorca fou el sabadellenc Juvenal Edjogo. Dorsal 10.

Ara ens queda fer un final de lliga deu. Només queden deu partits.

Ja la tenim aquí

Ja hi som. Ja tenim muntada la setmana blanca de l’ex-conseller Ernest Maragall. Sincerament encara no entenc a Sant de què hi va haver una ment pensant que pensés en posar en pràctica aquestes vacances que, això sí, són molt comunes a la resta d’Europa. Una ment que hi pensés i un conjunt prou important que li donés suport, evidentment.

Però aquí és diferent que a Europa. No l’hem tingut mai aquesta Setmana Blanca i per contra, les vacances a l’estiu són més llargues. És simplement una qüestió sociològica. Aquest, per regla general, no és un país d’esquiadors (n’hi ha, evidentment, però ni de conya que en la mesura de la resta d’Europa), en canvi sí som molt més d’anar a la piscina. Perquè aquí a l’estiu fa (massa) calor. Així de simple i fàcil d’explicar del perquè més vacances a l’estiu són més llargues.

No es tracta de reduir, retallar o per contra eixamplar, ja siguin els dies lectius o be les vacances, simplement es tracta de reubicació. I quan es parla de reubicació val a dir que ja es toca quelcom més perillós. Perillós perquè la vida familiar va íntimament lligada a l’escolar. Agradi o no. Perquè aquells qui diuen que es tracta el col•legi com si fos un ‘pàrking’ dels fills ho diu des de la més absoluta desconeixença –en el millor dels casos- o des de la més absoluta hipocresia –que seria molt pitjor-.

La pregunta clau en tot aquest procés de l’anomenada setmana blanca és: no hi ha (o ‘havia’, perquè ara ja no manen els mateixos) prou problemes i fets a solucionar com per pensar un sol segon en horaris establerts, coneguts, consensuats...? en fi, que ja estava bé com estava, ningú havia demanat res en aquest sentit ni ningú s’havia queixat.

Sigui com sigui, doncs, igualment passo a donar-li les gràcies a l’ex-conseller Maragall per donar-me l’oportunitat de gastar-me uns diners en el Casal de la Setmana Blanca. Diners que de ben segur que serviran per reduir l’atur del país i, de passada, engreixar les pobres arques públiques pels impostos que es recapten sobre els mateixos.

Potser alguns pensaran que són diners que igualment m’hauria de gastar a l’estiu, en el ‘Casal d’estiu’ de torn, però segur que penseu que aquell Casal reduirà el seu preu?

Cap problema: pagarem de nou i així podrem ser feliços sabent que altra vegada hem pogut aportat a l’estabilitat econòmica, reduir l’atur i, de nou, pagar més impostos per les arques públiques que, pobretes elles, estan molt buides.

Dita catalana

Aigua de març, herba als sembrats.