divendres, 28 de novembre del 2008
'Nova' frase cèlebre
Ningú està per damunt la llei
dimarts, 25 de novembre del 2008
Frase cèlebre per avui, dia contra la violència de gènere
Dia internacional contra la violència de gènere
.
dimecres, 19 de novembre del 2008
Frase cèlebre per avui.
Volem l'estació CREU ALTA!
Al barri de la Creu Alta hi estan construint una de les estacions del nou metro del Vallès. Fins aquí tot normal tenint en compte la situació del barri i el número d'habitants del mateix. El problema rau a partir del moment de donar-li el nom a l'estació. Què seria el més lògic? Sota el meu punt de vista, ja que parlem del barri de la Creu Alta seria que aquesta estació es digués Creu Alta.
Entenem que per la seva ubicació en ple centre de la Creu Alta, un barri carregat d’història, la denominació de l’estació ha de ser CREU ALTA.
El mes de Juny, l’associació va enviar instàncies a la Presidència de l’Ajuntament de Sabadell i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, demanant que la nova estació tingui la denominació de CREU ALTA, ja que en l’actualitat, la documentació informativa de la Generalitat, l’estació es dirà EIX MACIÀ, mentre que la que genera l’Ajuntament es diria CREU ALTA-EIX MACIÀ.
A la Comissió de Seguiment de les Obres, vàrem demanar informació i els representants de la Generalitat ens van respondre que era un tema que havien traspassat al Departament de Nomenclàtor de la Generalitat de Catalunya.
En quant a l’Ajuntament de Sabadell se’ns ha dit que no era de la seva competència. És competència exclusiva de la Generalitat. De tota manera, ens agradaria veure que l’Ajuntament de Sabadell ens fa costat.
Per tot això i per evitar trobar-nos en situació de fets consumats, l’Associació de Veïns de la Creu Alta no pararà fins aconseguir que l’estació del nostre barri es digui CREU ALTA.
També, demanem a tothom que ens ajudi a divulgar aquesta campanya, que no va contra ningú i només té un objectiu.... que l’estació de la Creu Alta es digui pel seu nom, CREU ALTA.
dimarts, 18 de novembre del 2008
Primera victòria de la història al Narcís Sala
Un partit televisat pel Canal 33, en aquest horari tan poc habitual pel futbol estatal, que precisament també va inaugurar el Sabadell, jugant també com ha visitant, en aquell cas al Camp d'Esports de Lleida.
Si tenim en compte com hem anat en els partits televisats, la tònica (el míster, Ramon Moya, parlaria de dinàmica) és clarament a l'alça. Primer partit: derrota a Gavà 2-0, segon partit: empat sense gols a Lleida i tercer: victòria a domicili 1-2.
Sembla que aquest Sabadell es fa fort en les situacions més adverses, si precisament en el doble desplaçament a Oriola i Lleida, en dues setmanes consecutives, es van jugar dos dels millors partits de la temporada, pel que fa al seriós plantejament defensiu i sortint a les contres, en aquest cas es gairebé calcat. Un equip de circumstàncies, amb només tres jugadors a la banqueta, un d'ells el porter reserva, sense cap dels dos laterals, un centre del camp inèdit... i a sobre, davant d'un rival que es troba entre els quatre primer classificats. Sembla mentida que, havent perduts punts els punts que s'han perdut i només estem a 3 de les places de promoció d'ascens.
El resum del partit doncs és clar. Un Sabadell molt ben replegat sortint a les contres va saber aprofitar perfectament les poques ocasions que va tenir, llegint les jugades d'estratègia a pilota aturada i sense ensorrar-se en els moments claus del partit (empat del Sant Andreu i expulsió d'en Jaume). A veure si aquest diumenge pel matí, davant l'Atlètic Balears, continua la rauxa.
divendres, 14 de novembre del 2008
Televisió als camps de futbol: pa per avui i gana per demà
dimarts, 11 de novembre del 2008
Descansa en pau, Joan
Avui, malauradament, em toca acomiadar-me d'un amic. Crec que ens vam guanyar poder-nos anomenar l'un a l'altre d'aquesta manera.
Ens ha deixat en Joan Barberan, tot un personatge a la ciutat de Sabadell, fou jugador i posteriorment president de l'Handbol Sabadell i en varies etapes, ara mateix ho era, directiu del Centre d'Esports Sabadell.
Avui per la ràdio han parlat sobre ell gent de la que se'n diu important, com el propi president del C.E. Sabadell i el regidor d'esports de la ciutat, entre d'altres. Tots han elogiat els càrrecs que havia ostentat i tot allò que ha fet, que com el mateix Joan diria 'tot això està molt bé', però jo em quedo amb la part més personal, aquell Joan amb qui parlàvem sobre les respectives famílies, si viatjar a tal lloc o a tal altre podia valdre la pena, que si les obres de no sé on van per bon camí o no... també sobre esport en general i de futbol en particular, evidentment i no per força estàvem sempre d'acord. Possiblement per això es feia tan agradable parlar amb ell, perquè sabia escoltar, parlar i sobretot respectar les opinions, li fossin o no afins. Per davant de tot, era una gran persona. Ha estat un gran amic i, perquè no dir-ho, un referent.
En fi, el meu condol més sentit a la família Barberan, en especial als fills, que ja van veure partir a la seva mare farà quatre anys i també a les seves amistat, entre les quals en tinc el goig i l'honor de contar-m'hi.
Descansa en pau, Joan.